i Pere Tàpias | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Tàpias

Pere Tàpies, Nom real de Pere Tàpias Joan Collell i Xirau
Pere Tàpies, Nom real de Pere Tàpias Joan Collell i Xirau
Pere Tàpias
© MPG
música mús
Pseudònim de Joan Collell i Xirau, autor i intèrpret de cançons, gastrònom i comunicador.
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19 de maig de 1946 — Sant Pere de Ribes, Garraf, 22 d’abril de 2017

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya. Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera. El 1968 enregistrà el primer single (La tia Maria/El progressista), al qual seguiren, en el mateix format, Decididament (1969), La cançó de les trompetes/Mariano oh! Mariano (1969), Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona... Marieta (1971), Una dolça història d’amor / In, in, in, intel·lectual (1972). El 1972 publicà el seu primer àlbum de llarga durada, Per a servir-vos, al qual seguiren Si fa sol... (1975), que obtingué un cert ressò. Autor dotat d’un estil original i d’una certa causticitat, enregistrà després diversos discos, com ara, 400 pendons, (1979), Passeig del Carme (1980), Xàndals i barretines (1982), La mar de bé (1987), el recopilatori Les meves cançons (2001) i Felicitats, nano! (2002). Presentà també l’espectacle Del lithinés al sidral (1971) i la seva actuació fou una de les més celebrades de les Sis Hores de Cançó a Canet del 1972 i el 1973.

L’any 1982 començà a col·laborar al circuit català de TVE, i gradualment l’activitat en aquest mitjà anà desplaçant la seva faceta musical. Entre el 1983 i el 1988 fou presentador del programa Què vol veure? Molt centrat en la gastronomia, a Ràdio 4 presentà programes de cuina (Afamats, La Factoria). El 1993 s’incorporà a Catalunya Ràdio, on presentà el programa Tàpias variades, que el 2010 passà a formar part d’El Suplement del cap de setmana de l’emissora. Fou també articulista en el diari Avui, i publicà els llibres de gastronomia Plats de festa (1998), El plaer d’aprimar-se (2001), Cuines de Vilanova (2003) i Taules i fogons (2006), a més dels poemaris I cap enllà naveguem, orfes de tot, amb un pa, unes sabates i un sac ple de mots (2000) i On es desborda el sol (2017). Fou defensor del ciutadà de Vilanova i la Geltrú del 2002 al 2012. El 2017 l’Ajuntament li atorgà la medalla de la ciutat a títol pòstum.

Data de revisió: 
2017-04-02
Llegir més...