i Tāriq ibn Ziyād | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tāriq ibn Ziyād

història hist
Capitost berber, lloctinent de Mūsà ibn Nuṣayr a Ifriqiya.
?, segle VII — ?, segle VIII

Essent governador de Tànger, dirigí l’expedició musulmana (abril del 711) que donà lloc a la dominació islàmica de la península Ibèrica. Travessà l’estret amb un destacament constituït per uns 7 000 homes, la majoria dels quals berbers, i es féu fort a la punta de Gibraltar (Ǧabal Ṭariq, de qui prengué el nom). Derrotà els visigots comandats per Roderic a la batalla de Guadalete (juliol del 711) i prosseguí fins a Toledo (713) i, juntament amb Mūsà ibn Nuṣayr, més cap al N. En arribar a Saragossa fou cridat pel califa de Damasc al-Walid, que, sembla, no li reconegué els seus mèrits.

Llegir més...