i Tavertet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tavertet

Vista general del poble de Tavertet (Osona)
© C.I.C. - Moià
Municipi d’Osona.
Població: 
158 h
[2009]
Extensió: 
32 km2

Situació i presentació

Es troba al sector de llevant de la comarca , a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.

El municipi comprèn, a més del poble Tavertet, cap administratiu, la caseria de Sant Bartomeu Sesgorgues i la urbanització del Pla del Castell. També s’hi troba l’antiga demarcació parroquial de Sant Miquel de Sorerols i un nombre important de masos.

Una carretera local uneix el poble de Tavertet amb el poble de Santa Maria de Corcó, on connecta amb l’antiga carretera comarcal C-153 de Vic a Olot. L’accés per aquesta carretera que ve de Santa Maria de Corcó dóna una visió extraordinària de l’engorjat de la riera de Balà, amb l’encalmament del pantà de Sau al seu fons i l’abrupte penyal del puig de la Força retallant l’horitzó; des-prés del torrent de Baumadestral i la típica casa de la Corbera, adossada a un gran roc desprès de la muntanya, es fa visible el gran fondal de la riera de Balà, entre enormes precipicis tallats en vertical que separen l’indret de les Baumes de Balà del Pla Castell. Poc abans d’arribar a la població, en una raconada abans de travessar la riera de Tavertet, hom té una nova visió de cimals coronats per grans penyes i vells masos, encastats a les penyes, com el Sunyer de Dalt, o situats sobre un penyal, com la Torre, i el fons on sobresurt, en un puig encinglerat, la silueta de la capella de Sant Corneli. Altres pistes i camins comuniquen els diferents indrets del terme.

La població i l'economia

En els fogatjaments del segle XIV posteriors al 1370 figuren 20 focs, que es mantenien el 1553. La població assolí un conjunt de més de 400 h, que al principi del segle XIX passaren del mig miler. En el primer cens modern de població hom constata l’inici d’una davallada, i el 1900 la població arribà als 403 h. La petita revifalla de les primeres dècades del segle XX no es mantingué i entre el 1950 i el 1960 la població va perdre un centenar de persones. El despoblament s’acusà durant els anys posteriors i continuà perdent població les dues dècades posteriors. Tot i que durant la dècada del 1980 i la del 1990 s’anà recuperant, el creixement fou força lent: 97 h el 1981, 132 h el 1991 i 146 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 151 h.

Pel que fa l’economia, bona part de la població treballa en el sector dels serveis i en l’agrari. La superfície de conreu no és la més destacada, ja que tenen més importància les superfícies de pastures permanents i el terreny forestal. Els pirncipals conreus són el farratge i els cereals (ordi). D’altra banda, la ramaderia es dedica sobretot a la cria de bestiar porcí i boví.

Finalment, cal destacar que tot i no comptar amb gairebé cap tipus de servei sanitari ni educatiu, el municipi de Tavertet s’ha servit de la riquesa del seu entorn per a potenciar un seguit d’activitats relacionades amb la natura i l’esport. Disposa d’establiments d’allotjament.

El poble de Tavertet

El poble de Tavertet (870 m i 119 h el 2005), arran de cinglera, és format per tres carrerons d’antigues cases (algunes reformades), un hostal, el Mas Jofre en un extrem i l’església amb l’absis a frec de cingle. La part vella ha mantingut l’aspecte tradicional, amb els murs de pedra i les llindes treballades. Té un caràcter rural, tot i que moltes cases s’han convertit en segona residència.

Façana principal de l'església de Sant Cristòfol de Tavertet
© CIC-Moià
L’església de Sant Cristòfol de Tavertet, inicialment composta per una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, correspon segurament a l’esmentada el 1070. A la fi del segle XII o principi del XIII hom li afegí a l’extrem de ponent una torre campanar, que s’uneix per un pont a la rectoria, i al principi del XVII, una segona nau a la banda de tramuntana, unida a la primitiva per grans arcs i coberta amb voltes d’ogiva. Un segle més tard fou feta la sagristia i un altar o capella a migdia. L’absis que havia estat sobrealçat, i l’aparell romànic, han estat restaurats. Conserva una antiga i valuosa imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria, dita antigament la Verge del Cor, datada al principi del segle XV.

El poble de Tavertet s’ha convertit en un centre d’interès turístic, tant per la vegetació i els paisatges que l’envolten com pel seu interès històric i arquitectònic. S'hi pot visitar el Museu de Tavertet on es guarden restes arqueològiques i peces antigues de valor etnològic.

Les principals festes que se celebren al poble de Tavertet són els Goigs del Roser i la Rifa dels Ous, per Pasqua, la festa major el darrer diumenge del mes d’agost i l’aplec a l’ermita de Sant Miquel de Sorerols el segon diumenge de setembre, celebració iniciada el 1975.

Altres indrets del terme

Sant Bartomeu Sesgorgues

La caseria de Sant Bartomeu Sesgorgues (32 h el 2005) es troba al NW del terme, sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues. L’església, documentada el 1068 i el 1070, fou parròquia fins a mitjan segle XV, i unida com a sufragània a la de Sant Martí Sescorts a causa del despoblament, recuperà la independència el 1878.

L’església de Sant Bartomeu Sesgorgues és un edifici romànic del segle XII, modificat quan hom afegí altars laterals, als segles XVII i XVIII. La nau central recorda la primera nau romànica amb arcs torals i un absis que sobresurt poc a causa de la modificació de la testera. L’apuntament de la nau fa creure que fou refeta, potser a causa dels terratrèmols ocorreguts l’any 1425. La rectoria propera és aproximadament del 1855.

Sant Miquel i Santa Cília de Sorerols i el santuari de Sant Corneli

L’església de Sant Miquel de Sorerols, en un pujolet proper a la muntanya on hi ha les restes de l’antic castell de Sorerols, al sector occidental del terme, és accessible des del mas Sobiranes. Fou consagrada el 1091, substituint una primitiva església documentada el 1061. El despoblament s’inicià ja al segle XIV. És un edifici aïllat i molt vistent compost per una nau acabada en absis, ornat amb lesenes i arcuacions cegues continuades al principi de la nau, amb el portal a la banda de migdia, on s’obren també dues finestretes romàniques. El mur de ponent té un ull de bou i un petit campanar d’espadanya. Fou acabada algun temps després del cos principal.

L’església de Santa Cília de Sorerols, a l’antic terme de Sorerols, al SW del municipi, mirant a la vall de Sau, té adossades les restes d’un antic mas, del 1685. Existia l’any 1061, i tingué culte fins poc després del 1700. Conserva sencera la nau, clivellada a la volta, amb l’absis mutilat.

El santuari de Sant Corneli, de la parròquia de Tavertet, és al N del poble, al cim d’un petit puig voltat de timberes sobre el mas Novelles d’Avall. La capella existia ja al segle XIII, però l’origen pot ser molt més remot. La nau allargada, rectangular, és de tradició romànica, amb atri i porta a la banda de ponent, obra segurament de Josep Novelles feta el 1717 i el petit campanar és del 1868.

Les masies

Vista del mas de l’Avenc (Tavertet)
© C.I.C. - Moià
Entre les masies del terme cal destacar, el casal de l’Avenc, documentat el 1292, és prop de la cinglera. Al sector de Tavertet, la Perereda, amb una notable torre de defensa quadrada i porta adovellada i porxada amb galeries al primer pis, documentada al segle XVI; la Corbera, arrecerada en un gran penyal; Crous, sobre una roca; les Baumes, potser origen del cognom Balmes, casal de pedra amb una porta adovellada i una gran balconada coberta en un annex, restaurada com a residència temporal; el Sunyer de Dalt, prop d’unes balmes que foren habitades, especialment les de Collsaplomera, unit per un call i escales al Sunyer de Baix, també amb balmes notables troglodítiques. Altres masies, fetes als segles XVII-XVIII, són Novelles d’Amunt o Novelliques, Novelles d’Avall, la Cau, Monteis, el Pontí i Rajols.

Al sector de Sorerols hi ha la gran masia de Sobiranes, documentada des del 1138, de la primera meitat del segle XVIII, amb una bonica finestra gòtica conopial, i el Noguer, casal de la fi del segle XVII. Al sector de Sesgorgues es destaca el gran casal de Desvilar, blasonat, conegut des del segle XI. L’arxiu sencer es conserva al mas Muntanyà de Seva. Els Vilar, o Desvilar, eren cavallers i donzells que tingueren molt de temps el domini civil de la quadra de Sant Bartomeu.

El mas Arau, refet el 1617, té un caràcter encara més ferreny, amb portal adovellat i torricons de defensa als angles i el mas Tresserres, fou refet el 1738, amb la capella de Santa Cecília en record de l’esmentada església de Santa Cília de Sorerols. Destaquen també els masos del Villaret de Dalt i el Villaret de Baix, el Monner, el Llobet, Mierons i les Conques.

Les restes arqueològiques

L’orografia peculiar de l’indret amb grans cingleres i balmes ha fet de Tavertet un hàbitat idoni des de temps prehistòrics, com ho demostren les excavacions que han donat a conèixer sepultures megalítiques, tombes antropomorfes o cambres d’urnes. A la part N del santuari de Sant Corneli s’ha excavat un dolmen, i hi ha restes de poblament antic.

Dins el terme hi ha altres restes prehistòriques i protohistòriques, com les tombes antropomorfes de l’Avenc i de prop de Rajols, i la vella muralla que tancava Pla Castell, amb ceràmica neolítica i més tardana. Un dels indrets més bonics és el puig de la Força, penyal solitari prop de la unió del Ter amb la riera de Balà, al qual s’accedeix per un camí que voreja el massís de Pla Castell, on hi ha el mas Castell. Al cim hi ha abundants parets, restes d’una cambra i una cisterna, totes elles edificacions romàniques dels segles XI o XII, i ha estat identificat amb el castell Cornil, que al segle X dominava la vall de Sau i que decaigué des del segle XI.

Prop de Tavertet, sobre un penyal, es dreça la Torre de la Vall, torre quadrada documentada el 1342,que es troba sobre un gran roc de 3 m que fa de sòcol, amb un mas adossat als seus peus, bastit el 1667. Fou anomenada també la Torre de la Guàrdia. Hom destaca l’avenc de la Bora Fosca, amb un llarg corredor continuat per galeries, amb espectaculars estalactites, interessant des del punt de vista espeleològic i entomològic. La cova del Forat del Vent, una de les coves més llargues del món excavada en terreny de gres, és oberta per un riu subterrani i la seva boca principal és al mig del serrat del Vent. El riu és el que dóna lloc a la font del Gorgàs.

La història

El domini dels senyors de Rupit sobre el terme de Tavertet s’estenia només a la parròquia de Sant Cristòfol; la primera notícia és del 1070, quan els vescomtes d’Osona-Cardona, senyors de Rupit, infeudaren a Guillem Umbert dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, exceptuant-ne l’església de Sant Cristòfol. Abunden després les notícies sobre el terme i els seus senyors immediats, els Tavertet, feudataris dels senyors de Rupit. Emparentats estretament amb els Sau al segle XIII i al principi del XIV, s’uniren amb els Malla a la fi del segle XIV. Dels Malla passà als Savassona, antics castlans dels castell de Rupit, que en foren senyors jurisdiccionals des de lrany 1518, i el seu escut presideix l’antiga casa del comú.

El sector de l’antiga parròquia i castell de Sorerols, documentats des del 1081, formà una jurisdicció a part sota els cavallers cognomenats Sorerols i els Malla, antecessors dels Malla, senyors de Tavertet. Més tard fou de les famílies Santvicenç i Rovira, fins que el 1587 fou comprat per Antoni Vila i de Savassona, baró de Savassona, per mitjà del qual s’uní a l’administració i més tard al municipi de Tavertet. La fusió de la major part del terme de Sant Bartomeu Sesgorgues es va fer per adquisició del domini de l’antiga quadra de Sant Bartomeu pels barons de Savassona ja entrat el segle XVIII.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...