Participà en la creació del moviment italià per l’arquitectura racional, integrant el Gruppo 7, que aixecà violentes polèmiques des de Rassegna Italiana, en les quals es barrejaven aspectes polítics. Mirà de donar més valors als volums i als valors plàstics que no pas a les superfícies, com a la Casa del Fascio, a Como (1932), considerada per la majoria com l’obra mestra del racionalisme italià. Els seus escrits i projectes refermen el caràcter contradictori de les seves obres, fruit del moment polític en què es produïren.