i Claudi Neró Tiberi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Claudi Neró Tiberi

Forma llatina deClaudius Nero Tiberius
Història
Forma llatina deClaudius Nero Tiberius
història hist
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Roma, 16 de novembre de 42 aC — Capri, 16 de març de 37 dC

Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar. Després d’un tribunat militar a Hispània (26 aC), acomplí diverses missions a Armènia, la Gàl·lia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats. August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa (12 aC). El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys. S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos. Sofrí la influència de l’astrologia; no creia en els déus, sinó sols en la fatalitat. August el reclamà i l’adoptà (4 dC), i, al mateix temps, el forçà a adoptar Germànic. Mort August (14 dC), el senat li acordà tots els poders; ell, potser de bona fe, aparençà sentiments republicans, i restituí al senat algunes de les seves atribucions. Durant uns deu anys (14-23), l’Imperi prosperà sota la seva excel·lent administració, ben assessorada pel cavaller Sal·lusti Crisp, fill adoptiu de l’historiador, que ja havia estat conseller d’August. Mentrestant el seu nebot Germànic i el seu fill Drus havien pres el títol de “cèsars”. Però Germànic morí el 19, potser per decisió del mateix Tiberi, i Drus el 23, probablement emmetzinat per la seva muller Livil·la, germana de Germànic. Arran d’aquests destrets, i sobretot de la mort de Sal·lusti (20), el regnat de Tiberi sofrí un canvi radical, caracteritzat pel terror, gràcies al qual l’emperador amassà una gran fortuna. Influït, d’una manera nefasta, per Eli Sejà, prefecte del pretori, Tiberi, sofrent i ressentit, sempre temorós d’un atemptat, es retirà el 26 a la Campània i després a Capri, on es lliurà, segons els reports que li són adversos, a una vida increïblement disbauxada, mentre confiava l’exercici del poder a Sejà, el qual, nomenat cònsol (31), prosseguí el règim de terror. Aquesta fase del regnat de Tiberi és prou obscura. El cinquè any del seu retraïment feu executar Sejà, però no cessà el vessament de sang. La mort de l’emperador produí a Roma una sensació d’alleujament. És debades que hom ha volgut intentar-ne una rehabilitació. Si més no, però, havia pensat en l’avenir. El successor de Sejà en la prefectura del pretori, Sertori Macró, es decantà per Gai, un fill de Germànic, que fou associat a Tiberi Gemel, net de l’emperador: el 35 Tiberi els nomenà cohereus. Però fou Gai, és a dir, Calígula, el seu successor.

Col·laboració: 
MDo
Llegir més...