Posteriorment, el mateix Urales el féu reaparèixer, a Madrid, com a continuació del Suplemento a la Revista Blanca (gener de 1902-04); fou primer setmanari, però assolí una periodicitat diària (1 d’agost — 20 de desembre de 1903) gràcies a l’audiència que tingué especialment a Andalusia, donades les seves campanyes en defensa dels antics processats pels fets de la Mano Negra (1883) i Jerez (1892). Tanmateix, acusat Urales de personalisme i sensacionalisme pels principals teòrics anarquistes del moment, hagué de cedir la propietat del periòdic, que aviat tornà a Barcelona, editat llavors pel grup anarquista 4 de Mayo i dirigit per Tomàs Herreros com a setmanari (1904-06, 1906-08, 1908-09 i 1910-19, en quatre successives èpoques). Encapçalà una posició a vegades reticent per part d’Herreros, Josep Prat, Anselmo Lorenzo, Jeroni Farré, etc., envers el sindicalisme i els dirigents més importants de la CNT. Durant la Primera Guerra Mundial, quan fou dirigit per Dyonisios (Antoni Garcia i Birlan), adoptà una certa aliadofília. La quinta època fou empresa per Joanonus (Joan Uson) el 20 de gener de 1923 i durà fins a l’adveniment de la Dictadura. No reaparegué fins el 12 d’abril de 1930, com a portaveu oficiós o oficial de la FAI fins el 1939. En foren directors, entre d’altres, Juan Manuel Molins (Juanel), Benjamín Cano Ruiz i a partir del desembre del 1936, Maguid. D’altra banda, aparegué també a partir del 1911 un Almanaque de Tierra y Libertad, anual, que inaugurà una important tasca editorial sota la denominació inicial de Biblioteca de Tierra y Libertad. A l’exili, hom en publicà a Mèxic una nova època.