Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX. Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats (lidita, variscita i ocres). Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals. Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada també en algunes mines neolítiques europees de sílex. Aquesta tècnica consisteix a obrir pous de fondàries variables mitjançant un utillatge especialitzat (pics, maces, percussors o petits martells —de pedra— i cisells o tascons —d’os—) i excavar, al fons, galeries radicals que enllacin, alhora, amb altres pous i galeries. Un cop amortitzats aquests espais, els miners neolítics els feren servir d’abocadors de tota mena de deixalles i també com a lloc d’enterrament de llurs difunts. Les activitats mineres de la comunitat de can Tintorer, que se situen cronològicament al final del IV mil·lenni aC, en el marc de la cultura dels sepulcres de fossa, posen de manifest un alt nivell tecnològic que, necessàriament, comportà una organització més ben estructurada i més jerarquitzada que la de les petites comunitats anteriors.
El jaciment fou descobert al principi dels anys setanta, però no fou fins el 1978 que s’iniciaren les excavacions sistemàtiques, a càrrec de l’equip d’arqueologia del Museu de Gavà. El jaciment de Gavà és un dels complexos miners neolítics més destacats de tot Europa i la més antiga explotació en galeria del continent, l’objecte principal de la qual era la variscita, mineral utilitzat per a la fabricació de grans de collaret i que era comercialitzat en un àmbit geogràfic considerable, que abasta com a mínim el territori de l’actual Catalunya. Entre els objectes que s’hi han trobat cal destacar l’instrumental de mineria i, molt especialment, l’anomenada ‘Venus de Gavà’, una figureta antropomorfa femenina de 16 cm d’alçada, feta de ceràmica, que segurament cal relacionar amb creences i ritus vinculats amb la fertilitat. L'any 2007 s'inaugurà el centre museístic que l'inclou, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.