i Tolosa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tolosa

Nom francès deToulouse (fr), Tolosa de Llenguadoc
Nom francès deToulouse (fr), Tolosa de Llenguadoc
Ajuntament de Tolosa
© Lluís Prats
Ciutat d’Occitània, al Llenguadoc, capital del departament de l’Alta Garona i de la regió administrativa d’Occitània.
Població: 
466.297 h
[2014]

És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània. La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta. És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química (adobs, nitrogen, etc.), mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària. Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric: fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale (1927-1933), i després de la Segona Guerra Mundial s’hi instal·laren diverses empreses del sector (Aéroespatiale, Matra i Marcel Dassault, etc.). D’ençà de la seva creació el 1970, Tolosa és un dels nuclis del grup Airbus, que hi té la seu des del 2016. L’aeroport de Tolosa-Blanhac, construït en 1939-40 és el cinquè de França en importància. Els centres d’ensenyament superior són la Universitat de Tolosa, fundada el 1229 i actualment dividida en tres centres (Universitat de Tolosa I, II i III) i la Universitat Catòlica de Tolosa (1876), privada i que té l’origen en l’antiga universitat medieval, a més de diversos centres de recerca. El 2016 el grup Airbus hi inaugurà la seva universitat (Leadership University). És seu arquebisbal, i té com a sufragànies les diòcesis de Carcassona, Montalban i Pàmies. .

Edificis d’interès

Del seu passat, conserva un esplèndid conjunt arquitectònic de tres nivells històrics: art romànic, d’abans de la guerra albigesa, art gòtic, importat de les terres franceses del N, però que es transforma aquí fins a esdevenir un art original, i art barroc, del Renaixement i del segle XVII, que utilitza d’una manera genial el material local, els maons rosats.

L’edifici religiós més important és la basílica de Sant Serni, l’església romànica més gran d’Occitània i la segona (després de l’antiga de Cluny) de tot l’Estat francès. La capçalera fou construïda entre el 1080 i el 1096, i la nau, al segle XII. Damunt l’encreuament de la nau amb el creuer s’alça un campanar, aixecat al seble XII i realçat amb dos pisos més al segle XIII. De l’església cal remarcar la porta dels Comtes (segle XII) i els sepulcres dels comtes de Tolosa. La façana principal fou acabada el 1929. La catedral, dedicada a sant Esteve, es compon de dues parts, construïdes sobre eixos diferents. La nau és del 1100, i vers el 1200 s’hi afegiren unes voltes ogivals.

Basílica de Sant Serni, Tolosa
© Rossend Gri Casas
El presbiteri és dels segles XIII-XIV. La portalada de l’església és d’estil gòtic flamíger (segle XV).

És molt interessant també l’església dels Jacobins, començada vers el 1230 i consagrada el 1385. Té dues naus, separades per columnes palmíferes. El campanar també és gòtic, i es conserva una part del claustre (segle XIV). S’hi conserven les restes de Sant Tomàs d’Aquino, per a les quals fou edificat un mausoleu edificat a la primera meitat del segle XVII i desmuntat després de la Revolució Francesa. Entre els edificis civils, cal destacar el Capitoli, seu de l’Ajuntament (1750-53) i també del prestigiós Teatre del Capitoli, dedicat principalment a òpera i ballet, i de l’edifici (Hôtel d’Assézat) on té la seu l’Acadèmia dels Jocs Florals. El Museu de Sant Ramon, consagrat a l’escultura romana i a col·leccions d’art, sobretot local, de diversos segles, és instal·lat a l’antic col·legi de Sant Ramon, interessant mostra d’arquitectura gòtica civil, refet al segle XVI. El Museu dels Augustinians, de pintura i escultura llenguadocianes, ocupa l’antic convent dels monjos augustinians, ampliat al segle XIX. A la part antiga es conserven dos claustres: el gran, començat a la fi del segle XIV, i el petit, construït el 1626. Hi ha un important museu d’història natural i, vinculat a la presència destacada de la indústria aerospacial, el 1997 s’hi inaugurà el parc temàtic Cité de l’espace.

Història

Fundada al segle IV o III aC, fou capital dels volques tectòsages, especialment del grup dels tolosats. Feu un pacte (s. II aC) amb Roma, i August li concedí els drets llatins. Durant l’època imperial, fou una de les ciutats més riques i florents de la Gàl·lia Narbonesa. El cristianisme hi arribà al segle III, i el primer bisbe conegut és sant Sadurní (o Serni). Conquerida per Ataülf (413), esdevingué la capital dels visigots del regne de Tolosa, i, presa pels francs (507), centre de la marca de Tolosa o ducat d’Aquitània (630), i posteriorment capital del Aquitània, creat per Carlemany (781), alhora que centre del comtat de Tolosa. Des del 1152 la ciutat obtingué les llibertats fonamentals, bé que no per a tots els ciutadans. Els cònsols o capítols administraven la justícia i els impostos urbans. Una oligarquia burgesa (comerciants, industrials i banquers) dominava la ciutat, enfront dels terratinents. En aquesta situació arribà la croada albigesa, i Tolosa es convertí en el centre de la resistència occitana a la invasió. Assetjada per Simó de Montfort i pels croats en temps de Ramon VI de Tolosa (1211-12), els croats hagueren de retirar-se; però, després de la desfeta a la batalla de Muret (1213), Ramon VI fou desposseït dels seus territoris i Simó s’apoderà de la ciutat (1216), la destruí en part i castigà durament els tolosans. Recuperada novament per Ramon VI (1217), Simó l’assetjà una altra vegada (1218), però hi trobà la mort. Ramon VI superà encara dos intents més de setge dels croats. El 1229 Ramon VII, que conservà la ciutat, hagué de sotmetre’s al rei Lluís IX de França. Hi fou instaurada la inquisició i creada la universitat, i ambdues institucions foren confiades als dominicans. Juntament amb el comtat, passà a la corona francesa el 1271. El 1323 hi foren creats els jocs florals, amb la fundació de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa. El 1420 hi fou instituït un parlament. Un altre període important és el comprès entre el 1463, any d’un incendi catastròfic, i el 1562, any de l’inici de les lluites civils i religioses: fou centre d’una gran activitat mercantil d’irradiació internacional, basada en el tractament de l’herba del pastell com a colorant. El 1562 visqué de ple les guerres de Religió, i després passà a mans de la Lliga Catòlica. La construcció del canal del Migdia, al segle XVII, donà una nova vitalitat a l’economia, vitalitat que recuperà encara després de la Revolució Francesa, amb el creixement urbà i amb l’augment de les funcions comercials, administratives i, modernament, industrials.

Col·laboració: 
RoL / SJV
Llegir més...