i Torrevella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Torrevella

Nom castellà deTorrevieja (es), Nom antic deTorrevella de la Mata
Nom castellà deTorrevieja (es), Nom antic deTorrevella de la Mata
Port de Torrevella
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Població: 
101.792 h
[2009]
Extensió: 
71 km2

El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà (1,09 km 2 ) i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola. Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella (la llacuna de Torrevella i la llacuna de la Mata), el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila; la perifèria septentrional i occidental de les llacunes forma glacis que mosseguen el Pliocè; ambdues són separades per un ensellament bombat i abarrancat; de la mar les tanca una banda de nucli pliocènic i superfície plistocènica amb dunes (El Torrejón). El barranc de Fayona aflueix a la llacuna gran formant-hi un delta ben visible. Antiga possessió reial, les salines, que ara ocupen 2 347 ha, són les més importants d’Europa i eren ja explotades al s XVIII (salines de la Mata i d’Oriola), i són anteriors al s XIII. La primera disposava ja d’un embarcador vers 1750, i el 1792 hom en bastí un de nou; la segona, comunicada amb la mar per El Acequión (artificial), té un perímetre de 25 km i la superfície a -2,5 m alt. Des del 1928, que fou construït un canal d’enllaç, ambdues formen una única explotació: hom utilitza la de la Mata com a encalentidor i la de Torrevella com a concentrador dels esplets de sal, que són d’unes 500 000 tones l’any. El port de Torrevella és modern, acabat el 1954, i el moll de sal és més recent; l’àmplia dàrsena té prop de 400 ha de superfície. El port és aprofitat per a l’activitat dels pescadors; hi ha uns 500 pescadors. L’activitat agrària es limita a 300 ha de regadiu amb aigua elevada i 1 800 ha de secà, molt precari. Important activitat turística: el 1987 disposava de 974 places hoteleres en 16 establiments i de 2 càmpings, amb capacitat per a 612 persones. Hi ha nombroses urbanitzacions a la costa, a partir de llevant i N del nucli urbà, especialment a la punta del Margalló, la cala del Saladaret, la cala de La Higuera, etc, aprofitant les platges d’El Acequión, d’El Cura, de Los Locos i de la Torre de la Mata. El 47% de la població activa treballa en el sector terciari, el 29% en la indústria i el 17% en la construcció. La ciutat (35 490 h agl i 508 h diss [1996]; 10 m alt.) és al S del promontori del cap Cerver. Després del fort terratrèmol del 21 de març del 1829 (des del setembre del 1828 havia tingut més de 200 sacsejades), restà destruïda i fou reconstruïda amb cases d’una sola planta, dins un pla quadriculat. L’actual església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887 (sofrí greus danys el 1936). La població s’inicià a partir del 1750, amb tres famílies que havien passat a 106 el 1795, gairebé totes salineres. Obtingué el títol de ciutat el 1926.

Col·laboració: 
VMR / JEC
Llegir més...