i Torrevella | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Torrevella

Nom castellà deTorrevieja (es), Nom antic deTorrevella de la Mata
Municipi
Baix Segura
Nom castellà deTorrevieja (es), Nom antic deTorrevella de la Mata
Port de Torrevella
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Població: 
101.792 h
[2009]
Extensió: 
71 km2

El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà (1,09 km 2 ) i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola. Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella (la llacuna de Torrevella i la llacuna de la Mata), el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila; la perifèria septentrional i occidental de les llacunes forma glacis que mosseguen el Pliocè; ambdues són separades per un ensellament bombat i abarrancat; de la mar les tanca una banda de nucli pliocènic i superfície plistocènica amb dunes (El Torrejón). El barranc de Fayona aflueix a la llacuna gran formant-hi un delta ben visible. Antiga possessió reial, les salines, que ara ocupen 2 347 ha, són les més importants d’Europa i eren ja explotades al s XVIII (salines de la Mata i d’Oriola), i són anteriors al s XIII. La primera disposava ja d’un embarcador vers 1750, i el 1792 hom en bastí un de nou; la segona, comunicada amb la mar per El Acequión (artificial), té un perímetre de 25 km i la superfície a -2,5 m alt. Des del 1928, que fou construït un canal d’enllaç, ambdues formen una única explotació: hom utilitza la de la Mata com a encalentidor i la de Torrevella com a concentrador dels esplets de sal, que són d’unes 500 000 tones l’any. El port de Torrevella és modern, acabat el 1954, i el moll de sal és més recent; l’àmplia dàrsena té prop de 400 ha de superfície. El port és aprofitat per a l’activitat dels pescadors; hi ha uns 500 pescadors. L’activitat agrària es limita a 300 ha de regadiu amb aigua elevada i 1 800 ha de secà, molt precari. Important activitat turística: el 1987 disposava de 974 places hoteleres en 16 establiments i de 2 càmpings, amb capacitat per a 612 persones. Hi ha nombroses urbanitzacions a la costa, a partir de llevant i N del nucli urbà, especialment a la punta del Margalló, la cala del Saladaret, la cala de La Higuera, etc, aprofitant les platges d’El Acequión, d’El Cura, de Los Locos i de la Torre de la Mata. El 47% de la població activa treballa en el sector terciari, el 29% en la indústria i el 17% en la construcció. La ciutat (35 490 h agl i 508 h diss [1996]; 10 m alt.) és al S del promontori del cap Cerver. Després del fort terratrèmol del 21 de març del 1829 (des del setembre del 1828 havia tingut més de 200 sacsejades), restà destruïda i fou reconstruïda amb cases d’una sola planta, dins un pla quadriculat. L’actual església parroquial de la Concepció fou inaugurada el 1887 (sofrí greus danys el 1936). La població s’inicià a partir del 1750, amb tres famílies que havien passat a 106 el 1795, gairebé totes salineres. Obtingué el títol de ciutat el 1926.

Col·laboració: 
VMR / JEC
Llegir més...