Professor de filologia llatina medieval a Munic, hom el considera l’iniciador del mètode modern per a l’estudi d’aquesta especialitat. De la seva obra erudita cal destacar, en primer lloc, l’edició dels Poetae latini aevi carolini (1886-96), inclosa en els Monumenta Germaniae Historica. Ultra diverses edicions i estudis sobre autors medievals, es dedicà especialment a Tit Livi (1904), i treballà també sobre la història de la regla de sant Benet (Textgeschichte der Regula S.Benedicti, 1898). Escriví assaigs sobre història de la literatura medieval (O Roma nobilis, 1891) i investigà sobre les fonts de la literatura medieval germànica. Són notables també els seus nombrosos treballs sobre paleografia. Pòstumament foren editats els Vorlesungen und Abhandlungen (1909-20), recull de diferents treballs i cursos universitaris.