Cec des de nou anys, féu estudis acadèmics i durant un quant temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland. El 1946 es traslladà a Nova York, on es dedicà bàsicament a l’ensenyament a grups reduïts d’alumnes. Les seves teories tingueren una gran repercussió en el desenvolupament del cool. Com a instrumentista es prodigà poc, i el seu estil es caracteritzà per un gran rigor formal.