i concili de Troyes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

concili de Troyes

història eclesiàstica hist ecl
Concili del regne franc que per designi del rei Lluís el Tartamut i del papa Joan VIII es reuní a Troyes (França) l’11 d’agost de 878.

Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles. Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del comte de Cerdanya Guifré el Pelós, que rebé els comtats de Barcelona i Girona, i del seu germà Miró de Conflent, que rebé el Rosselló. També foren expedits immediatament després de la coronació del rei quatre preceptes: un per al bisbe Frodoí de Barcelona confirmant els béns de la seu barcelonina, un altre per a Teuter, bisbe de Girona, el tercer per a l’abat Ansemon de Banyoles i un altre per a l’abat d’Arles Castellà; en tots ells eren confirmats els béns dels bisbats i monestirs i hom els donava la protecció reial.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...