i François Truffaut | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

François Truffaut

cinematografia cin
Director cinematogràfic francès.
París, 6 de febrer de 1932 — París, 21 d’octubre de 1984

Després dels estudis primaris es dedicà a treballar en diversos oficis, fins que el 1953 col·laborà, com a crític, a Cahiers du Cinéma i Arts. El 1955 féu el seu primer curtmetratge, Une visite, i després es convertí en l’ajudant de R.Rossellini, fins el 1958. Figura destacada de la Nouvelle Vague, establí nous postulats sobre l’estètica i l’expressió cinematogràfica, una nova capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa. L’any 1959 obtingué el premi a la millor direcció al Festival de Canes per Les Quatre-cents coups, i el 1973 rebé l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per La nuit americaine. D’altres films seus són Jules et Jim (1961), L’amour à vingt ans (1962), La peau douce (1964), Fahrenheit 451 (1966), Baisers volés (1968), La sirène du Mississipi (1969), L’enfant sauvage (1969), Domicile conjugal (1970), Les deux anglaises et le continent (1971), L’histoire d’Adèle H (1975), L’argent de poche (1976), L’homme qui aimait les femmes (1977), La chambre verte (1978), L’amour en fuite (1979), Le dernier métro (1980), La femme d’à côté (1981) i Vivement dimanche (1983).

Llegir més...