Professor a les universitats de Berlín (1833-34) i de Halle (1834-84), dirigí la Zeitschrift für Philosophie und philosophische Kritik (1847-79). En la seva filosofia teista i pietista, pròxima a la de J.H.Fichte, s’oposà al hegelianisme i al darwinisme. La seva crítica literària s’ocupa, sobretot, de la figura de Shakespeare. Entre les seves obres destaquen Das Grundprinzip der Philosophie (‘El principi fonamental de la filosofia’, 1845-46), Glauben und Wissen (‘Fe i coneixement’, 1858) i Abhandlungen zur Kunstgeschichte als angewandter Ästhetik (‘Contribució a la història de l’art com a estètica aplicada’, 1877).