Fill d’una noble família d’origen got, s’alçà als voltants de Ronda (879) amb un grup de camperols, musulmans i mossàrabs, queixosos dels imposts exigits per l’emirat. Després dels fracassats intents de submissió duts a terme per Muḥammad I i per al-Munḏir, el nou emir ‘Abd Allah intentà la via pacífica i el nomenà governador de la cora de Màlaga. Poc després la rebel·lió rebrotà (preses d’Archidona, Écija, Baena i Lucena); derrotat a Poley (actual Aguilar), s’inicià el seu declivi, agreujat en abandonar-lo els seus adeptes musulmans pel fet d’haver renegat de l’islam i de batejar-se amb el nom de Samuel. Mort de malaltia al castell de Bobastro, els seus descendents continuaren la resistència, fins que Ḥafṣ capitulà i es lliurà a ‘Abd al-Raḥman III (928). Hom el considera el prototip i l’iniciador del nacionalisme hispànic a Al-Andalus.