Un privilegi reial per a la creació d’un estudi general ja fou atorgat, després d’un seguit d’actuacions del municipi, el 1446 per Alfons IV de Catalunya-Aragó; tanmateix, no s’aconseguí la confirmació eclesiàstica i l’arbitri dels fons necessaris per a assegurar-ne el funcionament fins més tard, i la primera pedra no fou col·locada fins al desembre del 1561. Començà a funcionar a l’edifici de les Àligues, a la plaça de Sant Domènec, el 1572. S’impartia els estudis de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia; i també dret i medicina, però llur importància devia ésser menor. La seva actuació fou limitada per la del col·legi dels jesuïtes de Sant Martí Sacosta, sovint molt més ben dotat que la Universitat del municipi.
El 1717 fou suprimida Felip V i unificada amb totes les seves rendes, com totes les de Catalunya, en la de Cervera. Malgrat l’interès del municipi, fins el 1790 no se li reconegué la propietat de l’edifici, i només gràcies a la revolució del 1868 i al decret del govern provisional del 14 de gener de 1869 pogueren reprendre els estudis superiors a Girona, amb la creació d’una universitat literària, que funcionà durant els cursos 1870-71 i 1873-74.
Finalment, el 1969 començà a funcionar el Col·legi Universitari de Girona, integrat en l’Estudi General de Girona, dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La possibilitat que Joan Reglà esdevingués director del Col·legi Universitari fou anul·lada pel governador civil.
L’extensió i l’explosió dels estudis universitaris arreu dugué, progressivament, a la creació de la Universitat de Girona (UdG), establerta per llei del Parlament de Catalunya de 30 de desembre de 1991, i hi integrà els centres que la UAB i la Politècnica de Catalunya hi havien anat creant.
El rectorat i una bona part dels estudis són als edificis restaurats de les Àligues, el convent de Sant Domènec, i el Seminari, i als campus de Motilivi i del Barri Vell. El 2026 disposava de vuit centres docents (facultats de Ciències, Dret, Ciències Econòmiques i Empresarials, Educació i Psicologia, Infermeria, Lletres, Medicina i Turisme) i l’Escola Politècnica Superior, i sis centres universitaris adscrits. El curs 2005-06 oferia 44 titulacions de graus i el 2026, 72.
La historiografia a la UdG
En la darrera etapa de la UdG es pot parlar pròpiament d’estudis específics i d’investigació en el camp historiogràfic, coordinats en un primer moment pels diversos departaments de la UAB, i després pels de Geografia, Història i Història de l’Art de Girona. La Facultat de Lletres ofereix els graus en Història i en Història de l’Art, així com la doble titulació en Història i Història de l’Art. La formació investigadora s’integra en el Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura, que agrupa diverses línies de recerca en l’àmbit de les humanitats, el patrimoni i la cultura.
El 1986 es constituí l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, dedicat específicament a la recerca en filologia catalana (història de la llengua i literatura catalanes), organitzat en diversos grups de recerca. La universitat desenvolupa també una activitat destacada en arqueologia, a través del Laboratori d’Arqueologia (des del 1994) i d’altres unitats de recerca especialitzades, així com una àmplia política editorial i de difusió científica mitjançant revistes i col·leccions acadèmiques.
Com a iniciativa conjunta amb la Universitat de Vic publicà la col·lecció de llibres “Biblioteca Universitària”. Entre els col·loquis i seminaris organitzats, cal esmentar els dedicats a la formació i expansió del feudalisme català (gener del 1985), el carlisme i els moviments absolutistes a l’Europa de la primera meitat del segle XIX (setembre del 1988) i les Primeres Jornades Jaume Vicens i Vives sobre “Espanya, nació de nacions?” (abril del 1999).
Bibliografia
- Estatuts de la Universitat de Girona, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 1996.
- Sobrequés i Callicó, J.: Els estudis universitaris a Girona al llarg de la història,Col·legi Universitari de Girona, 1978.
- Torroella, J.B.: El Estudi General o Universitat literària de Girona, Girona 1906.