Establerta a Catalunya poc després d’haver nascut, s’inicià el 1969 guiada per Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell, i aviat destacà en les curses de camp a través. Fou campiona d’Espanya juvenil de cros (1970, 1971), i el 1972 participà en el Cros de les Nacions que l’any següent es convertí en el Mundial de l’especialitat. El 1975 assolí la medalla de bronze en aquesta competició, que guanyà els dos anys següents (1976, 1977), i es convertí en la primera atleta de l’Estat espanyol a proclamar-se campiona del món. Fou vuit cops campiona d’Espanya de cros (1973-78, 1981, 1986) i set cops campiona de Catalunya (1972-76, 1978, 1981). També fou la primera atleta estatal que participà en uns Jocs Olímpics (Montreal, 1976) i disputà dos Campionats d’Europa (1974, 1978). En les proves de pista, fou quinze vegades campiona d’Espanya a l’aire lliure: tres en els 800 m, set en els 1.500 m, quatre en els 3.000 m i una en els 5.000 m entre el 1972 i el 1986. En els Campionats de Catalunya, conquerí dos títols dels 3.000 m, cinc dels 1.500 m i un dels 800 m a l’aire lliure. En pista coberta, també fou dos cops campiona d’Espanya dels 1.500 m, i un cop campiona de Catalunya dels 800 m i els 1.500 m. Tingué els rècords de Catalunya i d’Espanya dels 800 m, els 1.500 m i els 3.000 m. També competí pel Club Natació Barcelona i l’Agrupació Esportiva Marathon. Es retirà el 1987 i, posteriorment, formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d’Atletisme i fou vicepresidenta del Club Natació Sabadell, on dirigí l’àrea esportiva. Rebé la Medalla de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (2003) i la Medalla de Plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes, i fou designada millor esportista espanyola (1973, 1975, 1976, 1977) i millor atleta espanyola del segle XX per l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme.
Carme Valero i Omedes (a l’esquerra)
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atleta.