Felip Vallmitjana, teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany. Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915) —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou col·laborador constant del seu pare; professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908; essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons (1884) del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona. El seu germà, August Vallmitjana i Abarca, enginyer químic, tingué dos fills. El gran, August Vallmitjana i Garrido (Barcelona 1894-?, 1951?), pintor paisatgista i, des del 1940, retratista, s’establí a Madrid el 1943 i obtingué importants premis a Viena, Brussel·les, Leicester, Buenos Aires, etc., com a fotògraf; el fill petit, Hubert Vallmitjana i Garrido (Barcelona 1898-?), pintor i decorador, fou vicepresident de l’Associació de Cartellistes de Catalunya (1936); amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fill d’August fou August Vallmitjana i Faja (Barcelona 1914-?,1981), fotògraf resident a l’Argentina —com el seu pare—; exposà a Holanda, França, Anglaterra, el Japó, Itàlia, etc. i a Barcelona amb èxit a la Sala Aixelà. Fill d’Hubert és Hubert Vallmitjana i Bàrcia (Barcelona 1922), pintor format a Llotja, retratista i paisatgista que, entre altres premis, obtingué la medalla Masriera de plata (1945).
Una altra branca de la família l’encapçala el dramaturg, orfebre i pintor Juli Vallmitjana i Colomines, pare del pintor i escultor Abel Vallmitjana i Vallès (Barcelona, 1910-Arezzo, Toscana, 1974) — fundador del Museo Didattico d’Arte Contemporanea, amb obra a museus d’Anglaterra, França, Israel, els EUA, Veneçuela (escultures, pintures murals i mosaics d’importància a Caracas i a Maracaibo), l’Argentina, Itàlia i Barcelona (Museu d’Art Modern)— , i David Vallmitjana i Vallès (Barcelona 1903-Buenos Aires, 1985), metal·lista, especialitzat en obres artístiques foses de bronze; expositor a l’Exposició Internacional de Barcelona, antic professor de la Universitat Industrial de Barcelona, s’establí posteriorment a Caracas (Veneçuela), país que, representà, el 1955, a l’exposició internacional de medalles celebrada a Estocolm; també cal destacar Marta Vallmitjana i Alemany (Barcelona, 1934), filla d’Abel Vallmitjana, urbanista reconeguda a Veneçuela i professora internacional a diversos països d’Amèrica i Europa.