Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma (1946). Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949. Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture (1952), el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne (1953). Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta (1955). A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà particularment (Galeria Syra 1951; Sala Vayreda 1953, 1956 i 1959). També exposà a Madrid (1974), Mallorca (1977) i París (Galerie Henritte Gomès des del 1963), des d’on obtingué una important projecció internacional. L’any 1979 fou nomenat cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres de França i guanyà el premi Cáceres de pintura. El 2000 fou nomenat comanador de l’orde de les Arts i les Lletres pel govern francès i guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’exposició retrospectiva del Museu Ingres de Montalbà (1981) fou seguida d’altres a Madrid (1982) i Barcelona (1985). La seva obra, elaborada amb lentitud i precisió, se centra especialment en interiors i en natures mortes d’un ascetisme compositiu geometritzant i una economia d’elements, progressivament depurada, en què s’adverteix el seu contacte amb pintors figuratius, com Luis Fernández, i abstractes, com Nicolas de Staël i Serge Poliakoff. És representat als museus d’art modern de Barcelona, París, Marsella i Tòquio. L’any 2003 publicà les memòries La meva capsa de Pandora. El seu fill és el polític francès Manuel Valls.
Xavier Valls i Subirà
© Fototeca.cat
Pintor.