i Josep Vancells i Marquès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Vancells i Marquès

literatura lit
Escriptor.
la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1842 — Figueres, Alt Empordà, 1916

Advocat, escriví primer obres de teatre en català (La noia de l’Empordà, 1866; Misteris del mar, 1867; Un casament de conveniència, 1868; Apropòsit català, 1868); després conreà, en castellà, la poesia (¡Espinas!, 1881) i sobretot la novel·la de costums (La mancha en el armiño, 1893; El duque de Ciempozuelos, 1891; Sara Rosales, 1896). Col·laborà en La Montaña de Montserrat (1868). El 1905 fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Llegir més...