La capital és Lausana. Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel; inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps (massís de Lesl Diablerets, 3 246 m) i l’alta vall de la Saar. La població (de llengua francesa i de confessió predominantment protestant) assoleix una densitat superior a la mitjana del país (185,3 h/km2 [est 1994]) i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux, Vevey i Nyon, principals centres urbans i industrials. L’agricultura ocupa al voltant del 6% de la població. D’entre els conreus, destaquen l’horticultura i la vinya (producció de vi), que ocupen especialment la riba nord del llac de Ginebra i la vall del Roine. Al sector muntanyós la ramaderia i l’explotació dels boscs són els principals recursos. La indústria (26,5% dels actius) és important (indústries metal·lúrgiques, de rellotgeria, mecàniques de precisió i alimentàries —Nestlé, a Vevey—). El sector terciari és el que té més pes (67,2%) i, dins d’aquest, el predomini del turisme és absolut. El turisme es fonamenta tant en els esports d’hivern als Alps com en les àrees de lleure de clima especialment favorable entorn dels llacs de Ginebra i Léman, aquest amb la ciutat de Montreux. El País de Vaud fou centre hegemònic de l’Helvècia romana. El 470 fou envaït pels burgundis, que foren romanitzats. Durant el s. XII fou integrat a l’imperi germànic. Extingit el ducat dels Zähringer, el País de Vaud passà al domini del comtat de Savoia (s. XIII-XIV). En les guerres de Berna i els confederats contra el ducat de Borgonya (1474-77), lluità, amb sort adversa, a favor de Borgonya. El 1526 hi fou introduïda la Reforma. El 1536 esdevingué país vassall de Berna, fins a la invasió francesa (1789). Durant la República Helvètica (règim centralista imposat per França), passà a ésser el cantó Léman. L’acta de Mediació de Napoleó (1803) l’integrà com a cantó sobirà a la Confederació, amb constitució democràtica. El congrés de Viena (1815) l’alliberà definitivament del vassallatge de Berna.