Es llicencià en medicina (1956) i exercí com a homeòpata. Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949. El seu primer llibre, Soledat de paisatges (1959), amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs. Amb El gos (1965, premi Salvat-Papasseit 1965) i La Vida nova (1970, premi Carles Riba 1968) encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica. El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc silenciós, que no fou publicat íntegrament fins a l’any 2007. Anteriorment aparegueren Ara és trist (1994) i una Antologia poètica (2006), a cura de Joan-Elies Adell i Isidor Marí, una extensa tria de la producció de Vergés, que inclou mostres de dos llibres aleshores encara inèdits —Qui jugarà a pinyol, Mariona i Núria—. Els seus poemes han estat musicats i interpretats, entre d’altres, per Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Toti Soler o Quimi Portet.
Joan Vergés
© Fototeca.cat
Poeta.