i Josep Vergés i Fàbregas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Vergés i Fàbregas

filosofia filos i pedagogia pedag
Humanista i pedagog.
Barcelona, 1903 — Palma, Mallorca, 1984

Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de J.Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona. Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals. Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company J.Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928). La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l'Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró. Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.

Col·laboració: 
JoBa
Llegir més...