Vida i obra
Net de l’humanista Martí de Viciana, membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana. Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València. Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania; tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari. Residí a la ciutat de València entre el 1519 i part del 1520, i després marxà a Dénia, on romangué durant algun temps. Visqué la Germania en primera persona, al costat de la noblesa, amb el seu oncle Rampston de Viciana, que succeí Martí de Viciana en el càrrec de portantveus. En finalitzar la revolta agermanada l’any 1522, que l’impressionà vivament, s’establí a Borriana on exercí la professió de notari. També actuà d’escrivà del batlle de la vila (1533-34) i, documentalment, s’ha contrastat l’exercici d’aquesta activitat durant els anys 1554-73 i també el 1576. Participà en les Corts de Montsó del 1542, com a síndic de Borriana, Vila-real i Ademús, i a les Corts del 1557, celebrades a la mateixa ciutat, acudí com a síndic en representació de Borriana.
Escriví la seva principal obra, la Crónica de la ínclita ciudad de Valencia y su reino, en quatre parts o llibres, en la redacció de la qual treballà més de quaranta-vuit anys, segons assenyala el mateix autor en el Libro cuarto. La seva intenció fou escriure una “història general” de la ciutat i Regne de València, amb un plantejament bastant insòlit per al seu temps. L’esquema inicial comprenia la distribució del contingut històric en quatre llibres: el primer dedicat a la ciutat de València; el segon a la història dels antecedents de la noblesa valenciana agrupada per famílies aristocràtiques; el tercer és un breu repàs de la cronística peninsular i europea en què tracta de l’ascendència de les cases d’Àustria i de França, el patrimoni reial, els ordes militars i els monestirs existents al País Valencià, mentre que la quarta part tracta íntegrament de la Germania. En aquesta crònica inserí molts documents, dels quals indicà la data i procedència, i n’inclogué alguns traduïts al castellà, com el testament de Jaume I o unes lletres entre el rei de França i el d’Anglaterra, tot contingut en el Libro tercero.
Fou un historiador del seu temps, que coneixia la historiografia grega i llatina. Utilitzà les aportacions nacionals dels cronistes catalans i les historiografies europees més pròximes, com la francesa (Chasaneo) o la italiana (Biondo, Platina, Polidoro), i també s’aprofità dels autors més importants de la cronística catalana medieval: Jaume I, Ramon Muntaner, Pere Tomic, Bartomeu de Fachs, i fins i tot el cronista valencià Pere Antoni Beuter, que pertany ja al segle XVI.
La crònica, escrita amb una concepció moralista de la història, passà per moltes dificultats abans de sortir publicada. La noblesa valenciana, per mor de l’ordenació alfabètica, la combaté i aconseguí deturar el procés d’edició completa del Libro segundo, molts exemplars del qual foren destruïts. Del Libro primero, que havia de contenir la història de la ciutat, no es conserva cap exemplar, ni imprès ni manuscrit. S’ha detectat la seva existència a través de la contínua al·lusió que en fa Viciana dins els llibres segon, tercer i quart. Alguns historiadors assenyalen que aquest volum degué incloure la crònica històrica de la ciutat de València des dels seus orígens fins al segle XVI. Els testimonis indirectes continguts en els altres tres llibres permeten afirmar que aquesta primera part devia englobar una descripció detallada de la ciutat: carrers, monuments, edificis, obres d’art, etc.
El Libro segundo és un nobiliari valencià força ambiciós, distribuït per famílies aristocràtiques ordenades alfabèticament, tot i que incomplet, ja que inclou tan sols 117 famílies de les 300 que l’autor promet al pròleg, no se sap si per impossibilitat de publicar-lo sencer, o pel segrest d’una part important d’aquesta estampa. Viciana reuní, en cada apartat familiar, la relació dels components vius en el moment de la redacció, a més de l’escut del llinatge, i si li constava documentalment, els orígens del llinatge, les gestes, els actes valerosos, etc. Anotà també la relació de títols nobiliaris de cada família i el seu patrimoni, amb descripció de conreus, vassalls, rendes, etc. Aquesta segona part inclou un “Tratado de las armas e insignias militares” i el compendi “De la hidalguía, nobleza y cavallería”. D’aquest llibre es feren quatre edicions. La primera, dedicada a Carles de Borja, duc de Gandia, fou publicada a València l’any 1564 i comprenia des de la família Aguilar fins a la de Cervelló, on s’interrompé bruscament; la reacció virulenta de la noblesa valenciana, que se sentí ofesa per raons de prioritat, aconseguí que l’audiència en suspengués la impressió. La segona edició, que corregí lleument la primitiva ordenació alfabètica i inclogué alguna família més, es publicà, inacabada o mutilada per la pressió dels clans aristocràtics, després del setembre del 1568. La tercera edició i l’última encarregada per Rafael Martí de Viciana, que degué publicar-se entre el novembre del 1568 i l’octubre del 1578, fou molt similar a la primera i acabà també amb la família de Cervelló. La quarta i darrera impressió, que es realitzà entre el darrer any del segle XVII i el principi del XVIII, sembla una continuació de l’edició tercera i conté tants errors topogràfics que es dubta que l’autor fos valencià o s’imprimís a València. D’aquest volum s’han localitzat vuit manuscrits, cinc dels quals són a la BNM, un a la BNC i dos més a València, un a la Biblioteca Serrano Morales de l’Ajuntament de València i l’altre a la Biblioteca Valenciana, tots ells còpia de l’edició impresa.
El Libro tercero, redactat majoritàriament entre el 1562 i el 1563, fou publicat a la ciutat de València l’any 1564. Inclou una extensa crònica peninsular amb especial esment als regnats del Reis Catòlics i de Carles I. Descriu i sintetitza la història de les ciutats i viles reials del País Valencià a través d’una tècnica acumulativa, facilita el nombre de veïns, la renda ordinària, la producció agropecuària, a més de detallar les esglésies, convents, les relíquies, etc. El Libro cuarto el dedicà a la narració i descripció de la revolta de les Germanies de València. A causa de les coaccions i amenaces de la noblesa, el llibre fou editat a Barcelona l’any 1566. Aquest text recull la relació més minuciosa, incisiva i fonamental que es coneix de la revolta de les Germanies de València, on morí el seu pare. La base per a la redacció d’aquesta quarta part, la constituí la pròpia experiència personal de l’autor –fou testimoni presencial dels fets, bastant equànime, malgrat el seu caràcter oficial–, el recurs a d’altres testimonis coetanis i la consulta d’una enorme quantitat de documents. Els originals d’alguns dels documents que foren transcrits per Viciana actualment han desaparegut.
La Crònica de la ínclita ciudad de València y su reino no s’arribà a reeditar en l’època contemporània fins als anys 1881-82, en què la Sociedad Valenciana de Bibliófilos feu una reedició de 200 exemplars del llibre segon –amb la incorporació de 28 famílies més que afegiren Onofre Esquerdo, Gregori Maians i Agustí Sales, respectivament– i del llibre tercer. Aquesta edició fou reimpresa en format facsímil a València l’any 1970. El Departament d’Història Moderna de la UV edità la crònica completa entre els anys 1972 i 1983, en una còpia facsímil que partí de les edicions primigènies. Aquesta publicació comptà amb dos volums més: un dedicat a l’estudi preliminar sobre la crònica, que preparà Sebastià García Martínez, i l’altre que reuneix els índexs de tota l’obra. L’any 1985, Ediciones Histórico Artísticas de Borriana realitzà una reedició luxosa de la tercera part en dos volums, el primer dels quals conté la reproducció facsímil de la impressió feta per Joan Navarro l’any 1564, i l’altre la transcripció del seu text a càrrec de M.R. Ferrer Gimeno i J.M. Bullón Torres. La mateixa societat edità l’any 1990 el Libro cuarto de la crònica, una reproducció facsímil de la edició feta a Barcelona l’any 1566, acompanyada de les Bases ideológicas y programa reivindicativo de la Germanía.
També és l’autor del llibret Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana (1574), igualment en versió castellana on, a posteriori, facilità una explicació sobre els motius que l’impulsaren a traduir tota la seva obra, inclosa la Crónica de la ínclita ciudad de Valencia y su reino, a la llengua castellana, malgrat haver-la escrita originàriament en català. És un document molt important perquè exposa la visió conscient que tenia un historiador del segle XVI sobre els perills que suposava la castellanització contra la qual el mateix autor lluità però acabà acceptant. D’aquesta obra s’han fet diverses edicions posteriors, al llarg dels segles XVIII i XIX. L’any 1990 se’n feu una edició facsímil que reprodueix l’edició feta a València l’any 1877. Es coneix, per un comentari de l’autor inclòs en el llibre Alabanzas, que redactà dos llibres més: el Libro de Nobleza e Hidalguía, Armas y Blasones, que forma part del Libro Segundo de la seva crònica, i el Libro de Recreación de los días calurosos de julio, del qual únicament es coneix el títol i que fou traduït al castellà. Segurament degué tractar-se d’un text d’entreteniment i evasió.
Malgrat l’enorme importància historiogràfica d’aquest cronista, només es disposa de dos estudis extensos sobre la seva vida, el primer a càrrec de J. Rodríguez Condesa: Rafel Martí de Viciana (Estudi bibliográfich) (1911), i l’estudi més exhaustiu realitzat sobre la vida de Viciana i la seva família, elaborat per V. Forner Tichell: Familia de los Viciana (Estudios histórico críticos) (1923). Molts autors dedicats a la bibliografia han tractat d’aquest historiador, com J. Rodríguez en Biblioteca valentina (1703-1747); V. Ximeno en la monumental Escritores del Reyno de Valencia chronológicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII, de la christianíssima conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, (1747); J.P. Fuster: Biblioteca valenciana (1827); V. Castañeda: Los cronistas valencianos (1920); M. Aguiló: Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860 (1923), i A. Palau Dulcet: Manual del librero hispano-americano (1948).
Bibliografia
- Balbas, J. (1993): Castellonenses ilustres: apuntes biográficos. París-València, Tipografía José Armengot, ed. facsímil.
- Diversos autors (2003): Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002. Borriana / València, Ajuntament / Generalitat Valenciana.
- Doñate, J.M. (1965): Aportación al estudio de los Viciana. Saitabi, XV, p. 59-72.
- Forner Tichell, V. (1922): Familia de los Viciana (Estudios histórico críticos). València, Fill de Vives Mora.
- García Martínez, S.(1972-83): Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. Estudio premilinar. València. Departament d’Història Moderna.
- Iborra, J. (ed.) (2002): Viciana M. de: Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino. València, Universitat de València.
- Iborra, J. (ed.) (2005): Viciana M. de: Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino. València, Universitat de València.
- Rodríguez Condesa, J. (1911): Rafel Martí de Viciana (Estudi bibliográfich). València, Tipografia Francesc Vives.