Fill d’advocat, començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de vista. Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà la sarsuela Qui tot ho vol, tot ho perd (publicada el 1864). Instal·lat definitivament a Barcelona, formà, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica a la literatura burgesa del moment: formà part dels tallers, on es representaven obres satíriques i obscenes, en col·laboració amb Roure —amb el pseudònim conjunt de Dos gats de frares— publicà Antany i enguany (1864), col·laborà a Un Tros de Paper, La Muntanya de Montserrat i La Bandera Catalana, etc; fou també molt amic d’Anselm Clavé, i hi col·laborà estretament en l’organització de festivals i en la redacció d'El Eco de Euterpe. Escriví una gran quantitat de peces curtes còmiques i de sarsueles. El 1865 estrenà, però, un primer drama català amb pretensions literàries, Tal faràs, tal trobaràs, important perquè marca en certa manera el seu pas i després el del seu grup (Soler estrenà molt poc després Les joies de la Roser) a les files d’una literatura més integrada a la societat burgesa. El mateix any estrenà també Tants caps, tants barrets, que incorpora per primera vegada a l’escena la classe mitjana. Posteriorment (1844) cal remarcar també l’estrena de La taverna, adaptació teatral d’una novel·la de Zola, feta amb R.Arús. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1898). Políticament, milità sempre al costat de Castelar —amb el qual l’uní una bona amistat—, i durant 16 anys fou diputat provincial per Vilafranca. Bon orador, féu nombrosos discursos, de caràcter proteccionista, al Foment de la Producció Nacional.
Eduard Vidal i de Valenciano
© Fototeca.cat
Autor teatral, germà de Gaietà Vidal i de Valenciano.