Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889. Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia. Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició. Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi. És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae (1896), un Manual de prelados (1924) i altres obres i cartes pastorals.