i Viladasens | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Viladasens

Forma original deViladàsens, Forma original deViladases
Municipi
Gironès
Forma original deViladàsens, Forma original deViladases
Viladasens
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès.
Població: 
217 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

Situació i presentació

És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca. El límit septentrional del municipi, en el sector que confronta amb Saus (Alt Empordà), coincideix amb la riera de Llampaies. A l’E limita amb els municipis de Vilopriu (Baix Empordà) i Sant Jordi Desvalls, i al S amb Cervià de Ter (al SE fa de termenal el torrent de Cinyanella mentre que al SW forma part del límit el Torrent Arner). A l’W el municipi confronta amb Vilademuls (Pla de l’Estany). El terme és drenat per la riera de Cinyana i comprèn la vall d’aquest riu, que desguassa al Ter per l’esquerra dins el municipi de Sant Jordi Desvalls, i les muntanyes, de poca elevació, que delimiten aquesta vall, i que separen la conca del Ter de la del Fluvià. Bastant accidentat, el terme és poblat de boscos de pins predominantment i en menor part d’alzines. El municipi comprèn el poble de Viladasens, que n'és el cap, i els veïnats o llogarets de Fellines, la Móra, la Mata i el Mas Nicolau. Al sector occidental del terme hi passa l’autopista AP-7 i la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera. Una carretera local, que enllaça al N, fora el terme, amb la de Camallera, i al S amb la de Cervià de Ter, travessa el municipi i té algunes ramificacions menors, com la que porta a Sant Jordi Desvalls. Hi ha camins veïnals que comuniquen els diferents nuclis de poblament de Viladasens.

La població i l'economia

Vers 1380 Viladasens tenia 29 focs, dels quals 17 eren d’Església, 8 de cavallers i 4 d’aloers. El 1553 hi havia 39 focs, és a dir, uns 190 h. El 1718 tenia 250 h, que augmentaren fins a 409 l’any 1787. Ateny el seu màxim demogràfic el 1860 amb 490 h, repartits entre 60 cases al poble de Viladasens, 15 al de Fellines i els altres en veïnats i masies disseminades. A partir del 1900 el cens assenyala una baixada demogràfica progressiva. Aquest any tenia 421 h, el 1930 en tenia 405, 357 el 1960 i el 1970 en tenia 264, repartits entre el poble de Viladasens, que en tenia 133 d’agrupats, 65 al nucli de Fellines en poblament disseminat i la resta entre els diferents veïnats de Bellver, amb 14 h disseminats, Mas Nicolau, que en tenia 27 de disseminats, la Mata, que en tenia 7, i la Móra, amb 18 h. En registres posteriors la població continuava davallant, però tendia cap a una certa estabilització (190 h el 1981 i 189 el 1991). Amb el nou s la tendència demogràfica continuà estable, el 2001 es censaren 178 h i el 2005 hi havia 182 h. L’economia de Viladasens mostra una notable especialització en les activitats agràries. El conreu de l’olivera hi havia estat força intens, però s’ha abandonat a causa de la manca de braços i de la poca rendibilitat del producte. Les terres de conreu són de secà, encara que modernament algunes explotacions han implantat el regadiu d’aspersió. S'hi cullen principalment cereals i farratge. La cria de bestiar s’ha intensificat; hi ha granges lleteres i de vedells, porcs i aviram, a més de bestiar oví. En temps passats, Viladasens tenia un molífariner.

El poble de Viladasens

El poble de Viladasens (96 m i 115 el 2005) és situat en el pla, a l’esquerra de la riera de Cinyana, aproximadament a la part central del municipi. La seva església parroquial és dedicada a sant Vicenç. Va ser restituïda el 1058 per la comtessa Ermessenda a Berenguer, bisbe de Girona (“ ecclesiam Villam de Asinis ”). En documents posteriors el topònim apareix en la forma Villa Asinorum (1263). De l’edifici romànic primitiu resta la façana de ponent, on hi ha la porta modificada i una finestra romànica amb un capitell per banda. A la façana de migdia hi ha dos capitells romànics reaprofitats. D’aquesta església parroquial depèn la de l’antic poble de Fellines. El monestir de Sant Pere de Rodes havia tingut possessions a Viladasens. Al s XVII formava, amb Fellines, una batllia reial. El poble celebra la festa major al gener, en honor a sant Vicenç, i a l’octubre la festa major petita de Sant Calixt.

Altres indrets del terme

El llogaret de Fellines (50 h el 2005) és situat a la part occidental del terme. Al s XVII formava, junt amb Sant Martí Vell, una batllia reial. El lloc és esmentat el 1058, quan la comtessa Ermessenda va restituir l’església de Fellines al bisbe de Girona. Aquesta església, dedicada a sant Martí, és un edifici romànic d’una nau, coberta amb volta apuntada, i absis semicircular; a la façana de migdia hi ha una porta de dos arcs en degradació i finestres de doble esqueixada. Antigament era parròquia, però actualment és sufragània de Sant Vicenç de Viladasens. S'hi aixeca una torre medieval de defensa. El veïnat de la Móra (4 h) és situat al N del poble de Viladasens. Té una capella dedicada a sant Martí que depèn de la parròquia de Sant Vicenç de Viladasens. És un edifici romànic modificat, d’una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular; la porta és un arc adovellat i extradossat, amb guardapols. A llevant del cap de municipi hi ha el despoblat de la Mata, i la caseria del Mas Nicolau (13 h) és situada al NW.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...