i Berenguer de Vilaragut | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Berenguer de Vilaragut

Història
Segell de Berenguer de Vilaragut
© Fototeca.cat
història hist
Fill probable de Pere de Vilaragut.
?, ? — ?, aprox. 1300

Fou escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de Rocafiguera (1273) i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà (1274), concessions confirmades per Jaume II (1295). Anà a Sicília, on actuà com a agent de negocis de l’infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d’Àfrica (1286-89). Fou mestre portolà de Sicília, i al temps de l’infant Frederic li fou pres aquest càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a col·laborador de Tomàs de Pròixida (1295). Com a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos ports, i féu una ardida entrada a Bríndisi. Fou ambaixador a Tunis (1294). Reclamat, amb d’altres, per Jaume II, tornà a Catalunya. Un dels qui no tornaren, Corrado Lancia, fou tingut per rebel, i li foren confiscades les possessions d’Albaida i la torre de Carrícola, que foren donades a Berenguer (1296). Dels altres drets que aquest rebia a València, permutà els que tenia, amb la seva muller, sobre la taula del pes pel lloc de l’Alcaissia (1295). Assistí al setge d’Elx (1296). Juntament amb Bernat de Sarrià, tingué els castells de Tamarit i Montoliu, i Berenguer d’Entença li vengué els de Sant Martí i Subirats. Tornà a Sicília, on lluità contra els súbdits de Frederic II (1298). Estigué casat amb Gueraua de Sarrià.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...