i la Vilella Alta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi del Priorat.
Població: 
114 h
[2009]
Extensió: 
5 km2

Situació i presentació

El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa; aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant. Limita amb els municipis de Gratallops (SW), la Vilella Baixa (W), Cabassers (NW), la Morera de Montsant (N) i Torroja del Priorat (E i SE). És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant: a la dreta del riuet d’Escaladei s’alcen els cingles dels Montalts (límit amb la Morera i Cabassers) que dominen la vall abruptament per damunt dels 600 m; a l’esquerra les altituds més destacades són la Creu Alta (536 m), límit amb la Morera i Torroja, i el puig de les Bassetes (493 m), al límit amb Torroja.

El poble de la Vilella Alta és l’únic nucli de població del municipi. De l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga surt, prop del coll d’Alforja, una carretera vers Poboleda i Escaladei que duu al poble. Des de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset també hi mena una carretera en direcció NW que passa per Gratallops i la Vilella Baixa.

La població i l'economia

En el cens de 1365, els seus focs (6) pertanyien al comptat de Prades, però de la senyoria del bisbe de Tortosa. Les primeres dades de població ( vilellaltencs ) són del 1497, en que foren registrats 15 focs, 17 el 1515 i 18 el 1563. El 1718 el poble tenia 110 h i el 1787 la població havia ascendit a 395 h, i ja tenien parròquia pròpia. El creixement demogràfic del segle XVIII trobà la màxima plasmació amb la construcció de l’església en un extrem del poble. Al segle XIX, després d’una sotragada durant les primeres dècades, es produí un nou creixement demogràfic; el 1830 hi havia 292 h, 349 h el 1842, 590 h vint anys després, i s’assolí la màxima fita demogràfica el 1887, en que es registraren 670 h. L’arribada de la fil·loxera el 1894 provocà la caiguda definitiva de la població, que passà a tenir 543 h el 1897, 470 h el 1910, 311 h el 1930, 258 h el 1950 i 188 h el 1970. Els últims anys del segle XX la població continuà minvant; així, el 1975 es registraren 168 h i 147 h el 1981. Els 136 h del 1991 i els 132 h registrats el 2001 i el 2005, indicaven una tendència decreixent cada cop més lenta i propensa a l’estancament.

Les terres llaurades representen poc menys de la meitat del territori i es dediquen bàsicament al cultiu d’oliveres i en menor mesura de vinya i ametller. Resten al terme alguns ramats d’ovelles i cabres i pocs ruscs de mel.

A mitjan segle XIX la producció agrícola era completada amb la de la seda. L’any 1933 es constituí el Sindicat d’Agricultors, avui Cooperativa Agrícola de la Vilella Alta, de la qual depén el molí comarcal d’oli, que produeix sota la denominació d’origen Siurana.

El poble de la Vilella Alta

El poble de la Vilella Alta (327 m d’altitud) es troba aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Llúcia, datada a la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic abarrocat. El temple és de tres naus, amb cor i campanar incorporat. A l’interior de les naus es conserven part dels antics elements decoratius, coetanis a la seva construcció, sobretot diversos plafons amb pintures murals. A l’església es conserva també un retaule pintat de caire renaixentista. Altres peces provinents d’aquest temple es troben ara al Museu Diocesà de Tarragona. També són notables l’edifici de la societat la Veritable Aliança i Ca l’Ardèvol.

El 1926 es creà al poble una cooperativa de consum, fruit de l’unió de les societats La Veritat i La Aliança, que fou el centre de totes les activitats culturals i recreatives del poble.

La festa major se celebra el dia 13 de desembre, per santa Llúcia i el dia 18 de gener s’hi fa una festa en honor a santa Prisca. L’últim cap de setmana de juliol, per Sant Jaume, es celebra la festa d’estiu i el segon diumenge d’agost es fa un aplec de sardanes al poble. També és típic acudir al santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops) al voltant del dia 15 del mateix mes.

La història

La fundació del poble és atribuïda als cartoixans, ja que el lloc formà part en tot moment del priorat d’Escaladei. El prior de la cartoixa hi cobrava els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció completa. Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de Prades. Fins al segle XVIII fou denominada la Vilella d’Amunt, i no es troben les primeres referències com la Vilella Alta fins després del decret de Nova Planta.

Durant la primera guerra Carlina l’església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d’amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l’indret anomenat el Portalet.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...