Situació i presentació
El terme de Vinebre, d’una extensió de 26,44 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i s’estén per una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, al qual només arriba a tocar a l’extrem de migdia.Vinebre limita pel SW i per ponent amb Ascó, per tramuntana amb Flix i la Palma d’Ebre, a llevant amb la Torre de l’Espanyol i al SE amb Garcia. Al NE confronta amb Cabassers, de la comarca del Priorat.
El sector de ponent de la població comprès entre la vila i l’Ebre, s’anomena les Illes o la plana de Vinebre, però correspon en gran part al municipi d’Ascó; és un dipòsit al·luvial que assenyala aproximadament l’antic llit del riu. El terme dibuixa una franja en semicercle que des del riu, a migdia, es dirigeix primer vers tramuntana (fins prop de les partides d’Aixalella i de les Planes, al límit amb Flix) i després vers el NE, delimitat a tramuntana per la serra de les Gorraptes i a migdia per la del Rovelló.
En la part més meridional solca el territori la vall dels Horts o el riu de la Torre i la resta del terme és drenada per petits barrancs, el més important dels quals és la vall de les Gorraptes (n'és famós el salt del Rai), al qual aflueix el barranc de la Cova Foradada i d’altres (el barranc del Mas Martí, el de les Mugues, la valleta d’Oliver, el barranc del Racó del Moro i el del Mas Animer). El terreny, excepte al sector on hi ha la vila, a l’extrem de llevant dels Planots o plana de Vinebre, és força accidentat. S'arriba als 474 m al vèrtex NE, prop del coll de Cabassers, en la serra de les Gorraptes, i als 464 m als Colls, en l’extrem SE, en la del Rovelló, a les partides de les Canelles i les Solanes. Prop de la carena d’aquesta serra, per on corre la divisòria, trobem les partides de la Punta del Flare i de la Cova Foradada i el tossal de Canta-ranes (238 m). En la serra de les Gorraptes hi ha les Mugues i el Socarrat Vell i hom localitza encara l’antic lloc de la Gorrapta o les Gorraptes, prop del torrent i del camí d’aquest nom.
La vila de Vinebre és l’unic nucli poblat del terme, que és travessat en la seva part més meridional per una carretera procedent de la serra de Montsant i de la Torre de l’Espanyol, que a la vila s’uneix amb la C-12 provinent d’Amposta i Móra la Nova, i que continua vers Ascó. Antigament s’arribava a Vinebre per Ascó i s’havia de passar el riu en barca.
La població i l’economia
Segons el fogatjament del 1378 a la població (vinebrins o vinebrans) hi havia 18 focs. El 1553 els focs de la població eren 44. El 1718 hi havia 256 h i el 1787, 399. Aquests habitants augmentaren fins a 1.305 el 1860, a causa de la immigració que es produí al llarg del segle gràcies a la prosperitat agrícola. Aquest any, la població ja es concentrava a la vila, on hi havia 240 cases, per bé que es mantenien ocupades les caseries de la Pava i les Gorraptes. Aquesta darrera consta encara amb 4 masos i 47 altres habitatges i construccions al cens del 1940, que també registra 4 cases i uns altres 28 habitatges i construccions prop de l’ermita de Sant Miquel. El 1900 es comptabilitzaren 1.196 h i el 1936, 813. El 1940 hi havia 752 h, que davallaren fins 700 el 1950 i 553 el 1970. Durant els anys setanta i vuitanta es detectà una estabilització (el 1975 hi havia 563 h i el 1981, 565) que no va tenir continuïtat en la dècada posterior (451 h el 1991 i 437 el 1999). Al començament del segle XXI, Vinebre mostrava una certa estabilitat: 450 h el 2001 i 466 h el 2005.
A la vila de Vinebre l’activitat tradicional sempre ha estat l’agricultura, però la industrialització de les zones properes ha fet que una part de la població agrícola s’anés decantant cap a les activitats industrials.
Les terres de conreu són dedicades majoritàriament al secà, tot i que també és força extès el regadiu. El principal conreu es l’olivera, seguida de l’ametller, la vinya i els fruiters (sobretot presseguers i pereres). Les activitats ramaderes més destacables són la cria de bestiar porcí, oví i d’aviram. La Cooperativa Agrícola de Vinebre comercialitza i elabora vi (amb denominació d’origen Tarragona), oli i fruits secs; i té una secció especial per a la fruita, la major part de la qual és comercialitzada a través de la FARE (Fructicultors Associats de la Ribera d’Ebre), amb seu a Vinebre. Hi ha una comunitat de regants.
Amb la instal·lació de la central nuclear d’Ascó l’economia de la zona donà un tomb considerable, ja que molta gent del terme hi entrà a treballar deixant les terres i el seu cultiu en segon terme. També molt lligat a l’aparició de la central es va desenvolupar a Vinebre el sector del serveis, centrats en l’hostaleria i la restauració.
La vila de Vinebre
La vila de Vinebre (34 m d’altitud), en la plana de Vinebre de l’esquerra de l’Ebre, és situada prop de l’antic llit del riu. Hi ha un sector de la població, una mica més elevat que la resta de la vila (totalment planera), que és conegut com a castell, tot i que sembla ser que mai no n'hi hagué cap. Entre els carrers principals hi ha el de Sant Miquel (que travessa la vila i per on passava abans la carretera), el de la Torre, el del Riu i el de Lleida. La vila conserva encara, al Perxe, un dels portals, amb arcs de mig punt. Ran mateix, fora muralla, hi ha el barri del Raval, amb edificis del segle XVIII i posteriors.
L’església parroquial és dedicada a la degollació de sant Joan Baptista. Va ser construïda al segle XVII i acabada el 1691, poc abans que el lloc obtingués la independència eclesiàstica i administrativa de la comanda hospitalera d’Ascó, de la qual formà part. Amb campanar quadrat sobre la façana, aquesta és construïda amb petits car-reus i el portal de mig punt és emmarcat per pilastres classicitzants; sobre mateix i coronada per un petit frontó s’obre una fornícula. A la part superior de la façana hi ha un ull de bou rodó i un rellotge al capdamunt. Un casal, proper a l’església, és Ca Don Joan, edifici amb una façana barroca, dels comtes de la Torre de l’Espanyol. Hi ha un important centre de les teresianes erigit pel fundador de l’orde Enric Ossó, fill de la vila. En l’actualitat, funciona com a escola i té una capella dedicada a santa Teresa. A més, a la casa on va néixer l’il·lustre vinebrí hi ha una altra capella també dedicada a santa Teresa.
La festa major de la població se celebra la dar-rera setmana d’agost, tot coincidint amb el 29, festa del degollament de sant Joan Baptista. Anualment, l’ajuntament convoca un premi literari en llengua catalana que es lliura el vespre de la festa major de la població. El segon dissabte de maig s’escau la festa de Sant Miquel, que inclou un esmorzar col·lectiu.
Altres indrets del terme
L’antic lloc de la Gorrapta o les Gorraptes (modernament també els Gorraptes) és situat a la ser-ra de les Gorraptes, al sector septentrional del terme, prop del torrent del mateix nom i prop del camí que hi mena. El lloc rebé una carta de poblament dels templers el 1237. El 1289, en la lluita entre els Entença i els templers, el sarraí tivissà Mohamet Saidell, vassall dels primers, matà el batlle dels templers a la Gorrapta.
A la part meridional del terme, sota el Tormo, no gaire lluny del pas de l’Ase, entre aquella ser-ra i el puig de Sant Miquel (on es localitzà un poblat ibèric), hi ha l’ermita de Sant Miquel, del 1680, amb la casa de l’ermità adossada i, prop, l’hort de l’Ermità. Al peu d’uns espadats petris que davallen del Tormo (un antic camí entre els quals menava a la Torre de l’Espanyol) es gaudeix d’una vista magnífica del riu, a l’entrada del pas de l’Ase, i de la plana de Vinebre. Al peu de l‘establiment ibèric de Sant Miquel hom localitza una important estela romana que actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Tarragona.
A la partida de Raboses sLhan trobat tombes de pedra. A Ca Criviller, on el camí de Sant Miquel deixa la carretera, hi havia un magatzem per a càrrega i descàrrega de llaüts, sobretot d’olives, ametlles i carbó procedent de les mines de Faió i Mequinensa. A l’hort de Seròs s’han trobat rodes de molí.
La història
El lloc de Vinebre, com els altres de la rodalia, degué ser conquerit en temps de Ramon Berenguer IV; fou donat als templers i integrat en la comanda d’Ascó. Patí fortament les lluites entre els Entença i els templers fins al punt que els primers, sota el comandament de Guillem d’Entença, a la darreria de setembre del 1284, destruïren totalment la vila antiga i s’endugueren presoners diversos vilatans sarraïns. Posteriorment a aquesta data el comanador d’Ascó reedificà Vinebre en un lloc menys proper al riu i més adient per a la defensa. La nova població s’anomenà Vilanova de Vinebre i el 1291 hagué de sofrir una nova escomesa dels Entença, que s’endugueren molt de bestiar. Els moriscs que hi havia a Vinebre (13 focs el 1610) no sofriren l’expulsió general d’aquest any. Durant la Guerra Civil de 1936-39 hi hagué una col·lectivitat de tipus agrari. La població patí agudament durant aquesta Guerra Civil, a causa de la seva proximitat al front durant la llarga batalla de l’Ebre del 1938. La vila fou evacuada totalment durant tres mesos a partir del 25 de juliol, que començà la batalla, però les cases no foren gaire castigades.