Fill del metge de Medina de Rioseco (Castella) —instal·lat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L.Vives. El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València; un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista. Cristòfor seguí la carrera militar; el 1602 era capità. Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Féu diverses estades a Madrid. La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià. A Madrid imprimí el poema èpic El Monserrate (1588), sobre la llegendària fundació del monestir de Montserrat, reeditat el 1602 a Milà ( El Monserrate segundo ), que amplià, corregí i reedità el 1609; Cervantes comparà la importància del poema amb les obres èpiques d’Ercilla i J.Rufo. Entre els anys 1580 i 1586 escriví cinc tragèdies, en castellà, que foren publicades a Milà el 1604 i a Madrid el 1609 ( Obras trágicas y líricas ). Denoten una clara influència clàssica, sobretot formal (introduí l’estructura en tres actes), i italiana. Amic de situacions inesperades, les seves tragèdies es caracteritzen per una certa superficialitat, complexitat en l’acció, complicació de la intriga i recurs al joc de paraules d’arrel antiga. Amb tot i això, és considerat un dels dramaturgs i escriptors més importants del grup d’escriptors valencians vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro.
Portada d' El Monserrate segundo , de Cristòfor de Virués (reedició de 1602, Milà)
© Arxiu Fototeca.cat
Poeta, dramaturg i militar.