Estudià a l’École de Mines, i posteriorment féu periodisme. Ocupà la càtedra d’economia política de Lausana (1870-92). Formulà una teoria de l’equilibri general en la qual considera que l’activitat econòmica constitueix una mena de mecanisme, compost per elements interdependents que s’articulen entre ells. Partint de l’anàlisi de Cournot, estudià les corbes d’oferta i de demanda de dos béns, i deduí, així, el preu d’equilibri per la intersecció d’ambdues; d’ací determinà la demanda individual i les corbes d’utilitat marginal (coincidí en això amb K.Menger i W.S.Jevons), generalitzà l’anàlisi a diversos béns, amb juxtaposició del mercat d’outputs i d’inputs i el mercat de capitals, i establí les relacions recíproques entre tots els mercats a través d’un sistema d’equacions normalment determinat. Walras resulta així un enllaç entre l’aportació de F.Quesnay i les taules input-output de W.Leontief. La seva concepció de la utilitat marginal (marginalisme) representa l’abandó de la teoria del valor treball clàssica i el fonament de la moderna economia subjectiva. Fundà l'escola de Lausana, on tingué com a deixebles V.Pareto, L.Amoroso, etc, que ampliaren la seva anàlisi. Publicà Élements d’économie politique pure (1874-77), Études d’économie politique appliquée (1898) i Études d’économie sociale (1896).