Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país. Les aigües s’orienten cap al Xúquer (afluents de la dreta), a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats. Per la població (477 724 h el 1981, 141 per km2) la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant. El seu creixement, modest, amb algun període regressiu (el darrer, el de 1940-50), s’ha accelerat des del 1960. Són comarques estacionàries el Comtat i la Marina Alta, deixondida darrerament pel turisme, d’increment moderat la Costera i la Vall d’Albaida, i d’increment fort l’Alcoià i darrerament la Safor, on s’han donat la mà els cítrics i el turisme. La indústria es destaca sobretot en el ram tèxtil (Vall d’Albaida i Alcoià) i el químic (plàstics per a joguines de l’Alcoià, amb la fabricació més important dels Països Catalans). És molt variada, però no concentrada en un pol que jerarquitzi els altres. Les ciutats més populoses avui (Alcoi, 65 908 h; Gandia, 48 494; Ontinyent, 28 123) mancaven de la importància comercial i administrativa de Xàtiva (23 755 h) fins a la guerra de Successió. Per aquesta categoria històrica i pel mercat regional (que es manté en part per la important bifurcació ferroviària del ferrocarril de Madrid a València i a Alcoi) hom ha preferit el nom de regió de Xàtiva al de regió d’Alcoi i de Gandia que havien estat proposats. Altres nuclis urbans són Dénia (22 162 h) i Xàbia (10 964 h) a la Marina Alta, Oliva (19 580 h) i Tavernes de la Valldigna (15 597 h) a la Safor, Cocentaina (9 669 h) al Comtat i Canals (11 151 h) a la Costera. Comercialment hi ha —cas únic en una regió dels Països Catalans— quatre àrees comercials, prova que cap no ha aconseguit d’imposar-se a les altres: Xàtiva, Gandia, Alcoi i Ontinyent. Coincideix aproximadament amb l’antiga governació de Xàtiva (o dellà Xúquer), amb els antics corregiments d’Alcoi, Montesa, la Vila Joiosa (amb cap a Dénia) i Xàtiva i amb la meitat meridional de l’arquebisbat de València.