i Xerxes I de Pèrsia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Xerxes I de Pèrsia

història hist
Rei de Pèrsia (486-465 aC).
?, ? — ?, 465 aC

Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué. De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes. Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis (484), que s’havia produït al final del regnat anterior (486), i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar-se amb els grecs, vencedors de Darios I a Marató. El 481 aplegà un gran exèrcit, molt heterogeni, car el formaven gent de tot el seu imperi, i una considerable flota (més de mil dues-centes naus), amb els quals anà contra Grècia. Superada la difícil prova del pas de les Termòpiles, en el decurs de la qual Leònides i els seus espartans foren morts (480), incendià l’acròpolis d’Atenes. El seu estol, però, fou totalment derrotat pels atenesos a Salamina (480) i Xerxes tornà a Pèrsia després de deixar el comandament a Mardoni, que ocupava la Tessàlia. Un any més tard la derrota de Platea (479) obligà els perses a retirar-se de Grècia. Tampoc no reeixí Xerxes I en un intent de fer circumnavegar Àfrica, car l’expedició enviada sota el comandament de Sataspes hagué de tornar després de diversos mesos d’haver travessat l’estret de Gibraltar. El seu assassinat, obra de l’eunuc Apamithres o Mitharadates i del cap de la guàrdia de corps, Artabanes, posà fi al seu gris regnat.

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...