i Lope Ximénez de Urrea y de Bardaixí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lope Ximénez de Urrea y de Bardaixí

Història
història hist
Cavaller, fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí.
?, ? — ?, 1475

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça (1435) i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos (1437), lluità també en la conquesta de Nàpols. Assistí a les corts (1441-42). Virrei de Sicília (1442), rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa (1458). Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens. Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill (1460). Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos (1460), i fou enviat a les autoritats barcelonines, per a negociar l’alliberament del príncep (1461). Ratificat com a virrei (1464), fou ambaixador a Milà, Roma i Nàpols, on refermà les relacions diplomàtiques de Joan II, compromeses per la guerra (1465). A Nàpols ajudà el rei Ferran I per a la rendició d’Ischia. Des de Sicília procurà la tramesa d’ajuts financers a Joan II (1466 i 1472), en canvi de concessions reials a nobles i ciutats. Rebé el jurament de fidelitat del parlament al príncep Ferran, corregent de l’illa (1468). Anà a Sardenya a reduir el rebel Alagó (1470), però hagué de tornar a Sicília a preparar la defensa d’un possible atac turc. Aconseguí l’establiment d’una treva amb Tunis (1374). Fou casat amb Beatriu Roís de Liori i, després, amb Caterina de Centelles.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...