Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra. Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació (saṃsāra), amb el ioga, amb el cultes fàl·lics, etc. El seu símbol és, sobretot, el língam (forma fàl·lica), que, juntament amb el ioni (forma de matriu), es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes. Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti. Hom sol representar-lo amb un tercer ull enmig del front, amb quatre braços que sostenen els seus principals atributs (trident, tambor, destral i cérvola), adornat amb serpents. També hom el sol representar en els seus aspectes diversos: dansant enmig d’un cercle de flames (Natarāja), o bé hermafrodita (Ardhanarī) o bé com un savi voltat de deixebles (Dakṣinamūrti) o tocant la vīnā (instrument musical).