Participà en la guerra d’Àfrica a partir del 1914 i en la repressió de la revolució asturiana del 1934. Estret col·laborador del general Franco en la insurrecció contra la Segona República Espanyola, fou un dels principals caps militars en la Guerra Civil Espanyola. En la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte (prop de 4.000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936), que li valgué l’apel·latiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre (1938), ordenà l’afusellament de centenars de presoners de guerra, entre els quals hi havia els quaranta supervivents de la brigada Botwin de les Brigades Internacionals, per la seva condició de jueus. El gener del 1939 deixà que les tropes marroquines sota el seu comandament es lliuressin al saqueig, les violacions i els assassinats a Reus i a Tarragona i poc més tard, el mateix mes, ocupà Barcelona. Malgrat les simpaties falangistes, fou ministre de l’Aire (1939-40), i el 1943 fou nomenat capità general de la IV Regió Militar. El 1944 formà part del comandament que rebutjà la invasió dels maquis des de la Vall d’Aran. A la seva mort fou homenatjat, i anys després de la instauració de la monarquia constitucional fou una de les figures de la Guerra Civil i el franquisme més criticades.