Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Ša'ašu'im (Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’I.M.González i Llubera, 1931), en prosa ritmada, que dedicà a Šéšet Benvenist. Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamon desenganyat. Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina.