Conegut com el Diví. Començà jugant a l’Universitari de Barcelona. Fitxà pel Reial Club Esportiu Espanyol (1916-19) i pel Futbol Club Barcelona (1919-22). Jugà 111 partits amb el Barça, però tornà a l’Espanyol (1922-30) sense el consentiment del club barcelonista, la qual cosa comportà que fos sancionat durant la temporada 1922-23, i només pogué disputar partits amistosos. Fou traspassat al Real Madrid (1930-36). Exiliat a França durant la Guerra Civil, posà fi a la seva trajectòria al Niça l’any 1938. En el seu palmarès, hi ha cinc Campionats de Catalunya (1918, 1920, 1921, 1922, 1929), tres Campionats d’Espanya (1920, 1922, 1929), dues Lligues (1932, 1933) i dues Copes (1934, 1936) estatals, entre altres títols. La seva fama ha estat llegendària, i fins i tot internacionalment hom l’ha considerat el millor porter de tots els temps. Segur i fatxenda —són famoses les seves zamoranas o parades amb el colze.
Amb la selecció espanyola jugà 46 partits i competí en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920), on assolí la medalla de plata, i a París (1924) i a la Copa del Món (1934). Formà part de la selecció catalana en setze ocasions, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries (1924).
Com a entrenador, dirigí l’Atlético Aviación, amb el qual conquerí els dos primers títols de Lliga de la postguerra, el Celta, el Màlaga i l’Espanyol (1955-62), on també exercí de secretari tècnic, club al qual restà vinculat fins a la mort. Fou seleccionador espanyol (1952). Des del 1935 col·laborà en la premsa escrita i protagonitzà el film Al fin se casa Zamora (1926). El premi al porter menys golejat a la Lliga porta el seu nom.