acels

m
pl
Helmintologia

Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, de color terrós o blanc, sovint verds a causa de les algues verdes simbiòtiques que viuen dins llurs teixits.

Llur principal característica és l’absència de cavitat digestiva. Solament tenen una massa compacta de cèl·lules digestives. El sistema reproductor és molt primitiu. Són marins, viuen sota les pedres o entre les algues de la zona litoral, i sovint presenten ritmes diaris de baixar a més profunditat a la nit i ascendir durant el dia. El gènere més representatiu és convoluta (platihelmints). L’any 1999 es donaren a conèixer uns experiments genètics realitzats amb acels que permeten afirmar que aquests animals no pertanyen al fílum dels platihelmints, com es pensava fins ara, sinó que representen el primer grup d’animals de simetria bilateral que aparegué i diversificà durant l’explosió del Cambrià. Això és molt important des del punt de vista evolutiu, ja que els acels s’haurien de situar en un fílum propi, possiblement el primer que no presenta simetria radial (el tipus de simetria dels metazous més primitius), si no es té en compte el grup dels porífers, com els cnidaris i molts equinoderms. Cal, doncs, revisar la classificació actual dels Acoela, força discutida tot i ésser la més acceptada, que els considera com un dels onze ordres de la classe dels turbel·laris, la qual, juntament amb la dels trematodes, la dels monogenis i la dels cestodes, constitueix el fílum dels platihelmints.