i acte de fe | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

acte de fe

substantiu masculím
Història
acte de fe presidit per sant Domènec, pintura de Berruguete
© Fototeca.cat
història hist
Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el s XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instituït o substanciat.

Aquesta cerimònia era precedida per una processó, una missa i un sermó. En aquesta cerimònia hom rebia de nou a l’Església el qui abjurava l’error de què havia estat acusat, o bé era lliurat al braç secular aquell condemnat que no es retractava de les acusacions de què era objecte, el qual era executat immediatament a la plaça pública on tenia lloc l’acte de fe. Els preparatius duraven un mes i el vespre que precedia l’acte de fe era constituïda una processó fins a arribar al lloc de la cerimònia. A la matinada, després de la celebració d’una missa i de l’oferiment d’un àpat lleuger per a tots aquells qui figuraven a l’acte de fe (inclosos els condemnats), començava el seguici vers la gran plaça on havia de tenir lloc la cerimònia. Algunes vegades aquest acte, amb menys solemnitat, era celebrat en una església: a Castella era conegut amb el nom d' autillo. Hom l’anomenava acte privat quan, tractant-se de faltes lleugeres, aquest acte podia revestir un caràcter privat (tenia lloc en una sala de l’audiència), i acte públic quan, en referir-se als casos greus, adquiria solemnitat pública. Els condemnats desconeixien la sentència imposada fins que es trobaven a la processó que acompanyava l’acte de fe, i llavors era massa tard per a fer-ne recurs. Solament en el cas que el condemnat hagué d’ésser lliurat al braç secular per tal de cremar-lo, era informat la nit abans de la cerimònia a fi de preparar la seva ànima per a la confessió i el penediment. A la darreria de la inquisició, hom li adreçava aquesta notificació tres dies per endavant.

Els consellers de Barcelona, el 1486, amb motiu dels primers intents de Ferran II d’instituir la nova inquisició a la corona catalanoaragonesa, demanaren que aquells condemnats que confessessin l’error herètic no ho haguessin de fer en públic i, abans d’ésser lliurats al braç secular, poguessin convertir-se i abjurar llurs errors, però el 1487 hi hagué a Barcelona la primera processó de conversos reconciliats on intervingueren una cinquantena de persones, i el 1528, a València, la processó fou seguida d’un acte de fe, celebrat davant Carles V.

L’acte de fe representava, en els seus orígens, una manifestació religiosa de penitència i una manifestació pública de la justícia. Cal remarcar l’aspecte penitencial dut a terme pel procediment del Sant Ofici, que esdevenia aleshores un veritable acte de fe, una expressió pública del penediment dels pecats comesos i el rebuig de l’heretgia; tots aquells qui assistien a la cerimònia es beneficiaven de quaranta dies d’indulgència. L’ambientació de solemnitat religiosa que voltava els actes de fe suscitava de tant en tant conversions in extremis per part d’aquells qui eren qualificats d’heretges endurits. A l’últim temps de la inquisició, l’acte de fe es convertí en una espècie de festivitat pública, i fins al final del s XVIII era un espectacle popular, la solemnitat del qual exigia grans despeses, i, per aquesta causa, els tribunals decidiren d’organitzar-ne cada vegada amb menys freqüència.

Col·laboració: 
MxC / MRF
Llegir més...