i alfals | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

alfals

Nom científic de l’Medicago sativa, melga, userda
substantiu masculím
Agronomia    Botànica
Nom científic de l’Medicago sativa, melga, userda
Alfals
botànica bot i agricultura agr
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.

Molt conreada com a planta farratgera. Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds; en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades. Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius. Prefereix els sòls alcalins; és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada. La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha. Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica. És recol·lectada amb un 75-85% d’humitat i dóna un rendiment en farratge sec de 10-12 tm/ha. La producció és consumida en part (45%) en verd, i la resta és conservada ensitjada, seca o deshidratada; aquest darrer sistema s’ha imposat sobretot a l’Urgell i a l’Empordà, on l’alfals és transformat en farina destinada a l’elaboració de pinsos. Hom n'exporta una bona part. Les plagues més importants són la cuca verda i la cuca negra; també causa estralls l’emmusteïment bacterial. La producció d’alfals es troba en plena expansió: des del 1950 s’ha duplicat a causa del poc treball a esmerçar-hi, a la fàcil mecanització, al fet d’ésser una planta millorant necessària en una rotació de conreus i als bons preus de mercat. Les comarques catalanes on se'n produeix més són les de la conca del Segre i les del Gironès, la Selva i l’Empordà.

Col·laboració: 
RFG / JPx / MQC
Llegir més...