i alfals | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

alfals

Nom científic de l’Medicago sativa, melga, userda
substantiu masculím
Agronomia    Botànica
Nom científic de l’Medicago sativa, melga, userda
Alfals
botànica bot i agricultura agr
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.

Molt conreada com a planta farratgera. Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds; en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades. Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius. Prefereix els sòls alcalins; és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada. La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha. Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica. És recol·lectada amb un 75-85% d’humitat i dóna un rendiment en farratge sec de 10-12 tm/ha. La producció és consumida en part (45%) en verd, i la resta és conservada ensitjada, seca o deshidratada; aquest darrer sistema s’ha imposat sobretot a l’Urgell i a l’Empordà, on l’alfals és transformat en farina destinada a l’elaboració de pinsos. Hom n'exporta una bona part. Les plagues més importants són la cuca verda i la cuca negra; també causa estralls l’emmusteïment bacterial. La producció d’alfals es troba en plena expansió: des del 1950 s’ha duplicat a causa del poc treball a esmerçar-hi, a la fàcil mecanització, al fet d’ésser una planta millorant necessària en una rotació de conreus i als bons preus de mercat. Les comarques catalanes on se'n produeix més són les de la conca del Segre i les del Gironès, la Selva i l’Empordà.

Col·laboració: 
RFG / JPx / MQC
Llegir més...