aluata

Alouatta sp (nc.), mona udoladora

m

Zoologia

Gènere de mones de la família dels cèbids, de color bru o daurat que viuen als boscs de l’Amèrica del Sud, en bandes formades per tres o quatre mascles, diverses femelles i els individus joves; els mascles poden també viure sols.

Es desplacen penjant-se a les branques dels arbres. Tenen la laringe hipertrofiada, semblant a una caixa de ressonància, i això els permet d’emetre uns crits molt forts. Aquest udols formen part del sistema de defensa de llur territori, contra la invasió de clans propers. Al territori, que és una determinada extensió de bosc, el clan hi busca l’aliment (fulles, fruites) i hi dorm.