La pell és gruixuda i llefiscosa; les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic. Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua. Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules (la inferior, però, és més allargada que la superior) i també al vòmer. Llur activitat és nocturna. Són carnívores molt voraces; es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc. Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis. Llur biologia és complexa. Són peixos catàdroms. Els individus adults viuen als rius i fins i tot en pous i bassiots, on arriben travessant els prats humits o pels corrents subterranis. Fan gairebé tota la creixença i la maduració sexual a les aigües dolces; després baixen des dels rius cap al mar. A la tardor adquireixen caràcters sexuals secundaris i la lliurea nupcial: el dors i els flancs s’enfosqueixen per acció de la melanina, i el ventre adquireix un color platejat, a causa de l’extensió que agafen els cromatòfors de guanina; els ulls augmenten molt de volum. Durant aquesta migració cap al mar, les anguiles, que en aquesta fase són conegudes pel nom d'anguiles platejades, no mengen; sobreviuen gràcies a les matèries de reserva que posseeixen en abundància. En sortir dels rius són pescades activament. Arriben a l’Atlàntic, i es dirigeixen cap al mar dels Sargassos, on, arribada la primavera, fresen. Dels ous, que es mantenen flotant a uns 400 o 500 m de profunditat, surten unes larves petites (uns 6 mm), transparents, en forma de fulla, i de dents llargues, anomenades leptocèfals, les quals havien estat considerades com una espècie diferent. Les anguiles adultes moren després de la fresa, possiblement a causa del llarg viatge sense menjar i de l’esforç fet en fresar. Així, doncs, les anguiles es reprodueixen un sol cop durant llur vida. Els leptocèfals romanen uns tres anys en aquest estat larval, pugen cap a la superfície i són arrossegats en tots sentits pels corrents marítims. Els leptocèfals de l'anguila europea (Anguilla anguilla) només sobreviuen si són arrossegats cap a les costes europees, on arriben a punt de metamorfosar-se; si són portats en altres direccions, moren. Semblantment, de l'anguila americana (Anguilla rostrata) només sobreviuen els leptocèfals portats cap a les costes americanes. Durant llur viatge es nodreixen de plàncton i creixen fins a atènyer de 75 a 85 mm de llargada. Prop de les costes comencen les metamorfosis, que acaben pràcticament quan entren als rius sota la forma d'angules; aleshores són pescades activament. Les que sobreviuen remunten els rius; les femelles arribaran a les parts més altes, i els mascles romandran als estuaris. Les angules es transformen en anguiles adultes, adquireixen tons bruns, aletes i dentadura nova. Les femelles adultes atenyen un metre o un metre i mig i els mascles mig metre. Tant les anguiles platejades, com les angules, com les anguiles adultes, són molt apreciades gastronòmicament i són objecte d’una pesca activa amb nanses (anguileres), botirons i altres tipus d’arts. Entre les adultes són més apreciades les que hom pesca a les parts altes dels rius, en llocs sense fangs. L’anguila europea es troba a l’Atlàntic, del Tròpic de Càncer al cap del Nord, la mar Bàltica, la mar del Nord, la Mediterrània, etc. No es troba a la mar Negra. L’anguila americana es troba des del golf de Sant Llorenç fins al Brasil.
f
Ictiologia
anguila
© Fototeca.cat
Gènere de peixos allargats i serpentiformes, de secció quasi cilíndrica, llevat de la cua, que és comprimida.