Poden tenir esquelet, intern o extern, de carbonat càlcic. Posseeixen actinofaringe, i llur cavitat gastrular és dividida en cambres mitjançant una sèrie de septes. Segons els grups, les cambres són sis o un nombre múltiple de sis, o vuit o un nombre múltiple de vuit; el nombre de tentacles que envolten la boca coincideix amb el nombre de cambres. Les gònades són en els septes, a l’endoderm, i s’obren a la cavitat gastrular. La larva és, generalment, una plànula que dóna lloc a un pòlip directament, sense passar per l’estadi de medusa. Els individus poden viure aïllats, com les actínies, o formant part de colònies, originades a partir d’un pòlip, per multiplicació vegetativa, com els coralls o les madrèpores. Tant les colònies, que solen ésser arborescents, com els individus aïllats tenen l’aspecte de flors, la qual cosa ha donat origen al nom del grup: antozous o “animals-flor”. És una classe molt nombrosa, amb representants exclusivament marins, bentònics, presents a totes les mars. Segons el nombre de septes que presenten els pòlips, es classifiquen en dues subclasses, la dels alcionaris o octocoral·laris, i la dels zoantaris o hexacoral·laris.
m
pl
Zoologia
antozous Actínies
© Fototeca.cat
Classe de cnidaris, formada exclusivament per pòlips, anomenats antopòlips, de mida variable, alguns d’ells molt grossos, d’estructura complexa.