cnidaris

m
pl
Zoologia

cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)

© Fototeca.cat

Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.

Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic. La paret del cos és formada per dues capes; l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea. Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula. Hi ha dos tipus fonamentals d’organització: el pòlip, que és fix, i la medusa, o forma lliure; ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus. Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no.

Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada; les meduses són vàgils, acampanades i de boca aboral; hom pot considerar-les pòlips invertits. En l’ectoderma hi ha cèl·lules típicament epitelials i cnidoblasts característics de l’embrancament i de funció ofensiva i defensiva. L’alimentació és carnívora, i les preses són digerides extracel·lularment en la cavitat gastrovascular, per raó dels enzims que secreten les cèl·lules de l’endoderma, les quals distribueixen també els aliments i porten a terme els processos catabòlics. No hi ha aparells ni sistemes circulatori, excretor o respiratori; la respiració té lloc directament en les cèl·lules endodèrmiques i ectodèrmiques en contacte amb el medi; les excretes surten per l’obertura oral, per porus de la paret del cos, o bé s’acumulen.

En la mesoglea hi ha cèl·lules mioepitelials sensorials i intersticials. Les cèl·lules mioepitelials es concentren sobretot al voltant de l’obertura oral i en els tentacles. Les cèl·lules neuroepitelials formen xarxes difuses; hi ha condensacions neurals prop dels òrgans dels sentits (estàtics, visuals, tàctils i quimioreceptors).

Molts cnidaris posseeixen esquelets cornis o calcaris externs, d’una gran importància en la formació dels esculls coral·lins. La reproducció és sexual i asexual; aquesta darrera té lloc per gemmació, escissió i estrobilació, i la sexual, mitjançant gàmetes ectodèrmics o endodèrmics, de formació difusa o localitzada. Sol haver-hi metagènesi o alternança de generacions, entre una d’asexuada (pòlip) i una altra de sexuada (medusa); en alguns casos el pòlip és sexuat (no hi ha meduses), o bé la medusa origina directament meduses (antomeduses) i no hi ha pòlips. Gairebé tots els cnidaris són marins, i també, llevat d’algunes excepcions, són carnívors i depredadors. Hi ha formes solitàries i formes colonials, planctòniques i bentòniques, o bé meroplanctòniques. Llur distribució arriba a totes les mars i en una gran part de les aigües continentals.

Malgrat que històricament se'ls ha agrupat amb els ctenòfors dins el grup dels celenterats, els darrers treballs de filogènia molecular, basats en l’estudi de les similituds dels gens Hox i SSU, indiquen que els cnidaris no formen grup amb els ctenòfors, sinó que són una branca més propera als bilaterals.

Representants més importants de l’embrancament dels cnidaris

Classe dels hidrozous 
Subclasse dels traquilins Ordre dels hidroïdeus o hidraris Limnocnida tanganika
Subordre dels gimnoblasts Hydra sp hidra d’aigua dolça 
Tubularia sp
Subordre dels caliptoblast Aglaophenia sp
Campanularia sp
Obelia sp
Sertularia sp
Plumularia sp
Ordre dels sifonòfors Physalia sp borm de vela
Velella sp barqueta
Physophora sp
Classe dels escifozous o acàlefs
Ordre de les coronades Nausithoë sp
Ordre de les lucernàries Lucernaria sp
Ordre de les cubomeduses o caribdèids Charybdea sp
Ordre de les discomeduses o semeostomes Cotylorhiza tuberculata acàlef cresp
Pelagia aurita aurèlia
Aurelia aurita aurèlia
Rhizostoma pulmo borm blau 
Chrysaora sp
Classe dels antozous o coral·laris
Subclasse dels zoantaris o hexacoral·laris  Ordre dels ceriantaris  Cerianthus sp
Ordre dels antipataris Antipathes sp 
Parantipathes sp corall negre 
Ordre dels actiniaris Actinia sp  actínia 
Anemonia sulcata anemone de mar comuna 
Calliactis parasitica anemone dels bernat ermità 
Adamsia palliata anemone comensal 
Ordre dels madreporaris  Dendrophyllia ramea  corall groc 
Madrepora sp
Fungia sp
Caryophyllia sp
Meandrina sp cervell de mar
Subclasse dels alcionaris o octocoral·laris Ordre dels estolonífers Tubipora musica orgue de mar
Ordre dels alcionaris Alcyonium palmatum maneta, mà de mort
Dendronephtya klunzigeri
Ordre dels gorgonaris Gorgonia sp
Corallium rubrum corall vermell
Ordre dels pennatulacis Veretillum sp
Pennatula sp ploma de mar
Pteroides sp