ascidiacis

m
pl
Zoologia

Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.

Són caducicordats: el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult. Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cel·lulosa, anomenada tunicina; aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena (sorra, conquilles de mol·luscs, etc). Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment. Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat. Gairebé tots són hermafrodites; els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca. La majoria són ovípars, bé que algunes espècies són vivípares. Es poden reproduir sexualment i asexualment; els dos tipus de reproducció es poden presentar al mateix temps, o bé té lloc una alternança de generacions Per reproducció sexual, de l’ou surt una larva urocordada molt petita (no arriba a mig mil·límetre), que per la forma recorda un capgròs. Té dues regions ben diferenciades: el cos i la cua. La cua té l’organització típica d’un cordat (notocordi i medul·la, i musculatura metamèrica) i actua com a òrgan natatori. La larva viu lliure un o dos dies i després es fixa al substrat. Aleshores sofreix una sèrie de metamorfosis, que comporten la pèrdua de la regió caudal i del notocordi, i la regressió de bona part del sistema nerviós i dels òrgans sensorials. Els individus que es reprodueixen sexualment viuen aïllats (ascidis simples). Asexualment es reprodueixen per gemmació. Els nous individus (ascidiozooides) queden units per un estoló i formen colònies (ascidis socials) en les quals els individus continuen independents els uns dels altres. Quan les gemmes es troben molt juntes, però, les túniques dels ascidis es fusionen i donen lloc a una massa colonial comuna (sinascidis). Una mateixa espècie pot presentar individus simples i colonials. Tots els ascidiacis són marins; es troben a profunditats molt variables, però són més freqüents a la zona litoral (entre 0 i 400 m de fons). Alguns, petits i molt modificats, viuen enterrats a la sorra. Tots són micròfags.