El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cel·lulosa. La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa al·lusió el nom. Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica. Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització; hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal; i formes pelàgiques, amb aspecte de bota i dues obertures, l’una anterior o bucal i l’altra posterior o cloacal. En la classe de les apendiculàries es conserva la cua en estadi adult. El tub digestiu és dividit en dues parts. L’anterior, o faringe, de funció respiratòria, és en comunicació amb l’obertura bucal, moltes vegades mitjançant un sifó bucal. La faringe és proveïda de fenedures branquials, que retenen els aliments dins la faringe, i l’aigua passa a unes cambres peribranquials en els ascidiacis i taliacis, o bé directament a l’exterior en les apendiculàries. En els ascidiacis i taliacis l’aigua de les cambres peribranquials surt per l’obertura bucal, molt sovint situada a l’extrem d’un sifó cloacal. La faringe o cambra branquial presenta al costat ventral un solc longitudinal anomenat endostil, proveït de cilis vibràtils i cèl·lules mucoses. Els cilis fan avançar els aliments, retinguts pel moc secretat per les cèl·lules mucoses, fins a la segona part del tub digestiu, constituïda per un esòfag, un estómac i un intestí, que, després de molts replecs, desemboca a l’obertura cloacal. Al costat de l’estómac pot haver-hi un fetge i les glàndules pilòriques, que secreten sucs a l’estómac mitjançant túbuls. L’aparell circulatori té un cor ventral respecte al tub digestiu, envoltat per una cavitat pericàrdica, i es perllonga en llacunes o sins sanguinis dins el mesènquima, que irriguen tot el cos, àdhuc la túnica. La sang conté vanadòcits (en lloc de glòbuls vermells), limfòcits, amebòcits, fagòcits i nefròcits, aquests últims reunits en zones especials i constituint ronyons d’acumulació. El sistema nerviós és format per un gangli cerebral a la part anterior, entre el sifó bucal i cloacal. Els òrgans sensorials són poc desenvolupats, i són integrats per un o dos estatocists, taques oculars, cèl·lules tàctils i fosses olfactives. Hi ha una glàndula neural d’activitat endocrina de tipus hipofisari, situada al costat del gangli cerebral i comunicada amb el tub digestiu per un canal ciliat. L’endostil és considerat homòleg del tiroide dels vertebrats.
Generalment són hermafrodites proteràndrics, amb gònades situades a ambdós costats de l’intestí. La fecundació és generalment externa, bé que a vegades té lloc a la cambra cloacal. Són de desenvolupament primerament intern, i després extern, i donen larves lliures amb cua, notocordi i cordó nerviós. També hi ha reproducció asexual, molt sovint s’alternen generacions sexuades amb d’altres d’asexuades. En molts taliacis hi ha una part posterior que dona origen a l’estoló prolífer, que per gemmació produeix individus sexuats. Tenen molt poder regeneratiu.
Inclou unes 2.000 espècies marines, fixes, solitàries o gregàries, o pelàgiques, solitàries o gregàries. Es divideixen en tres classes: els ascidiacis, els taliacis i les apendiculàries.
Representants més importants de l’embrancament dels urocordats
| Nom científic | Nom vulgar | |
|---|---|---|
| classe de les apendiculàries | ||
| Oikopteura sp | ||
| Kowaevskaia tenuis | ||
| Fritillaria venusta | ||
| classe dels taliacis | ||
| subclasse dels pirosòmids | Pyrosoma atlanticum | |
| Pyrosoma agassizi | ||
| subclasse dels doliòlids | Doliolum sp | barrilet |
| subclasse dels sàlpids | Thalia (Salpa) sp | salpa |
| Thalia (Salpa) maxima | moc | |
| Thalia (Salpa) democratica | bava | |
| classe dels ascidiacis | ||
| ordre dels aplousobranquis | Clavelina lepadiformis | |
| Polyclinum aurantium | ||
| Aplidium proliferum | ||
| Amaurocium conicum | ||
| Distapia magnilarva | ||
| ordre dels flebobranquis | Ciona intestinalis | budell |
| Diazona violacea | estofat | |
| Ascidia sp | ascidiaci | |
| Phallusia mamillata | pinya de mar | |
| ordre dels estolidobranquis | Styela partita | |
| Styela plicata | ||
| Halocynthia papillosa | ascidi roig | |
| Microcosmus sulcatus | bunyol de mar, ou de mar | |
| Molgula manhattensis | raïm de mar | |
| Distomus variolosus | ||
| Botryllus leachi | ||
| Botryllus schlosseri | ||
| ordre dels octacnèmids | Octanemus sp | |
| Polyctacnemus patagoniensis | ||