Els bessons poden ésser idèntics o univitel·lins, i fraterns o bivitel·lins (plurivitel·lins en els casos en què els fraterns són més de dos). Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide; aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos, representa la forma normal de desenvolupament embrionari ( poliembrionia); tenen, en conseqüència, el mateix genotip. Els bessons fraterns procedeixen de zigots separats originats per la fecundació de diversos òvuls per tants altres espermatozoides; això comporta la despresa simultània de més d’un òvul de l’ovari de la mare i que aquests òvuls siguin fecundats, fenomen que és general en la majoria dels mamífers i que en l’home és més freqüent en unes races (euròpids i nègrids) que en d’altres (mongòlids); els genotips no són, en aquest cas, més semblants ni més diferents que els d’altres germans nascuts en parts separats: poden ésser de sexes diferents, presentar albinisme els uns i els altres no, etc. Jurídicament, en el cas de part múltiple hi hagué en altres temps discussió sobre la pertinença de la primogenitura. Modernament i en general, hom entén que la prioritat en la naixença dóna al primer nascut els drets que corresponen al primogènit. Aquesta regla és aplicada no solament quan els drets atribuïts al primogènit procedeixen de la llei, sinó també quan procedeixen dels actes o negocis jurídics.
f
m
adj
Biologia
Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.