Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent; en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai. Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard Suess (1831-1914) a l’últim volum de la seva obra Das Anlitz der Erde (‘La cara de la Terra’, 1883-1905), si bé ja havia emprat la paraula en obres anteriors des del 1875. El concepte actual parteix, però, principalment de l’exposada a l’obra Biosfera (1926) del mineralogista rus Vladimir I.Vernadskij (1863-1945). Deixeble de Vasilij Dokučajev i influït també pel pensament d’Henri Bergson, presentava la biosfera com un sistema global alimentat pel flux d’energia solar i en el qual els éssers vius interactuaven amb les parts amb què estaven en contacte de l’escorça terrestre i de les cobertes fluides del planeta, i en modificaven les propietats. Poc divulgat fora de l’antiga Unió Soviètica, el pensament de Vernadskij no obtindria reconeixement fins cap als anys quaranta, gràcies a la difusió que en feren George E.Hutchinson (1903-91) i els ecòlegs de la seva escola o afins a ella. Avui, aquest concepte ha esdevingut el fonament de l’ecologia global. Segons Vernadskij, la matèria viva constitueix una part essencial de l’estructura del planeta per la seva capacitat de transformar la superfície d’aquest mitjançant la conversió de l’energia solar radiant en energia química. Els éssers vius apliquen l’energia al seu propi funcionalisme però també a la transformació del medi en el qual viuen de tal manera que la matèria viva, constituïda principalment d’aigua i de carboni, hauria, per una banda, afaiçonat l’atmosfera de la Terra oxidant-la (la proporció d’oxigen que conté és més elevada del que podria esperar-se de les característiques geofísiques del planeta) i, per l’altra, hauria reduït la litosfera. Avui preval la concepció de la biosfera com un ecosistema global analitzable en termes de biomassa, fluxos energètics, cicles biogeoquímics i organització de la matèria viva en organismes i en ecosistemes. Alhora s’imposa la consideració del paper singular dels humans, fracció conscient de la biosfera, en les transformacions més recents d’aquesta (escalfament global, disminució de la capa d’ozó, desertificació, emmetzinament de les cobertes fluides del planeta, etc).
f
Ecologia